Les
flors són viatgeres, algunes més que altres : viatgen més lluny i
sovint més de pressa. Veus ? - digué l´avi al seu net, assenyalant
un boixac vora un altre boixac. El nen observà les dues flors,
exactament iguales, separades un mig metre entre elles. La vista va anar més
enllà ; i després més enllà encara...una línia de punts taronges
seguia fins ves a saber on. Després de la pregunta que la ment infantil feu a la del seu avi, aquest li explicà la
història de cap a on van les flors viatgeres, i ho feu sota l´olivera
gran de la Farinera, una tarda calorosa d´estiu.
La seva sorpresa, llavors, fou semblant al seu somriure quan li explicà a aquell marrec amb els ulls vius i oberts de bat a bat el mateix conte de les mateixes flors, – ara agrelles saltant pels marges de l´hort i traspassant tanques metàl.liques, una tarda de primavera d´enguany – viatjant pel temps amb la seva celeritat habitual. El nen alçà la vista per seguir el morat dels pètals de la primera a la segona flor, un mig metre més enllà. I continuà més enllà encara, fins ves a saber on, mentre escoltava la història, ja antiga, que li explicava aquell home gran sobre cap on van les flors viatgeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada