Història d´una guitarra ( II )

I jo anava escoltant la història aquesta que m´explicava en Dan L., que és el que fa aquests suplements d´ivori per guitarres. Llavors – continuà ell - el paio aquell va pensar un dia : i perquè no demanar una taula d´aquell arbre per un estudi climàtic ? Vosaltres necessiteu fer un estudi climàtic, de ben segur. I va pensar que la seva dona els hi podria plantejar aquesta possibilitat als seus superiors. I el que va passar és que li van respondre que si, que necessitaven una taula d´aquell arbre per fer un estudi climàtic. I voleu saber quin tipus de cor tenia aquest fabricant de guitarres que es va presentar voluntari – aquesta part no sé si és del tot veritat ( en David esclata a riure, mentre ho explica ) – però el cas és que els va conduir fins allà dalt per treure tres taules de fusta : una per l´estudi i les altres van anar al camió d´algú altre i d´allí a algun altre lloc...potser... a la seva botiga.

I va començar , doncs, i va fer unes tapes...sabeu com es fan...s´asseca la fusta i llavors es tallen unes llenques a mida i es seleccionen, perquè, sabeu, el gramatge sortint pot tenir alguna cosa en unes i en canvi d´altres són realment bones. I...quan vaig escoltar la història del Dan L. jo li vaig preguntar : “pots trucar-lo... calla,no , li vaig dir si em podia donar el número de telèfon d´aquest home per...i ell em va dir : “ No, no...no crec que ho faci, no voldrà vendre segurament...”. “ Bé, pots preguntar-li, almenys ?” . I ho va fer. La contesta arribà, no volia vendre perquè ell , bàsicament, la volia fer servir per fabricar les seves pròpies guitarres. El cas és que a mi em resultava pesat d´haver d´estar insistint tant, així que li vaig enviar un darrer missatge explicant-li que tenia una bona oportunitat de que em fessin una guitarra només pels materials i li demanava que fixés un preu, el que fos. Ell em contestà que el preu seria molt més alt que el que es paga per una feina normal,i jo vaig tornar a insistir : "si, però quan de més ?" Finalment ell em va donar una xifra, xifra que a qualsevol li hauria fet exclamar : Oblida´m !. Però jo li vaig contestar : Perfecte, em sembla perfecte. Aquí tens els diners. L´home de seguida va exclamar : Però què dius ? No puc vendre a aquest preu, si només es tracta d´un tros de fusta ! . Però jo li vaig dir que ja estava prou bé.

Així que vam enviar la fusta al James Olson a Minnesota. I ell em va trucar uns dies després per dir-me : "David, em sap greu dir- t´ho però aquesta fusta no crec que sigui d´Adirondack, he vist molt Adirondack a fires i mostres i no n´he vist mai cap amb un creixement com aquesta. Segur que és una fusta bona i et faré la guitarra, però no vull que et sentis enganyat". Jo li vaig contestar : bé, vols saber com s´ha esdevingut tot això ? I li vaig explicar tota la història i ell, escèptic, em va dir : "Bé, l´única cosa que puc fer és portar una mostra a un amic que treballa a la universitat perquè l´analitzi, tot i que no crec que"...o.k.,o.k., li vaig contestar, porta la mostra al teu amic i fes el que hagis de fer.

Unes quantes setmanes després, vaig rebre una trucada de James Olson : "Ei hola, aquí en James...escolta, només per curiositat, no podries donar-me el nom del paio que té aquest Adirondack ?". Li vaig dir : "Noooo.- riu sonorament al explicar-ho - No es ven". Però jo tenia una tapa, una tapa com aquesta, un tros d´Adirondack que havia crescut molt lentament. I en va sortir aquesta guitarra, que sembla un vell violí. I aquesta tapa d´Adirondack el que fa és que el so sigui molt bo, molt brillant. Aquesta fusta dóna una definició en la freqüència més alta que es tradueix en un so clar i preciós, sabeu ?

I normalment – en David comença a tocar altre cop – jo toco tapes de cedre Olson perquè a mi m´agrada l´escalfor del so quan aquest es trenca al tocar, normalment molt ràpidament. En aquest sentit , el compensa. En canvi, a l´agafar aquesta guitarra, ella m´està dient : Ei, que jo sóc un arbre que he trigat molts anys a créixer, què esperes de mi ? Llavors és quan intervé la freqüència de la nota, és a dir, la nota té un recorregut de principi a fi que amb aquesta guitarra es materialitza molt més profundament. Té alguna cosa especial. I el que m´enamora d´aquesta guitarra és l´espectacular herència en termes de fusta i la senzillesa en com es vesteix amb aquesta forma. És com una mena de màquina mil.lenària o alguna cosa semblant... saps ?.

I aquesta és la història de la guitarra que em va fabricar en James Olson l´any 1996. 

( David Wilcox és cantant de folk )