Sé
d´aquella paraula, apresa fa poc. D´això es tracta, possiblement,
sense voler ser profeta, però a vegades cal embrancar-se primer per
anar desvetllant el fons del bosc; o de l´arbre, segons la seva
grandària. La millor història del món deia el seu títol, i ho
podria haver estat si no fos de la seva pròpia impossibilitat. Al
final, l´amor resulta ser cec, o ceg, com vaig llegir fa poc en un
petit dibuix d´una peça que anava sense forat. -El forat, ceg-
em van escriure al full. Curioses paraules, si les uneixes : forat
cec. A vegades són les més reveladores, com quan llegeixo que la
hipocresia és un tribut a la virtut. Un forat cec seria més o menys
això. Com l´amor quan és així definit, privant la virtut de poder
relatar la pròpia història viscuda a través de moltes vides,
fabricant la millor història del món, amic Rudyard. Però bé, del
que es tracta és de l´aigua que solca l´aire breument al picar els
rems contra l´aigua, d´això precisament. Un bocí obert de la
història per ser descabdellada. La imatge és precisa i nítida
i...com feia el vers ? Et vaig jurar que en tot et trairia
honestament. Aquestes frases sobrevingudes són la veritable
traïció, la més honrada, la de l´engany del present – aquest
temps brevíssim segons el patrici il·lustre -, la de la imatge
precisa i nítida que com les paraules llegides, salten amunt – dins l´airecel – tot aturant-se en
4 comentaris:
Te la robo l'aiguabatre.Si?
Si us plau...és de domini marí
L'aigua que solca l'aire breument, sí, d'això es tracta. M'agraden les teues escriptures automàtiques.
D´això es tracta.
Gràcies,
Publica un comentari a l'entrada