El
marfull, florit, aboca la seva discreció de matoll mediterrani
davant la incipient florida dels pruners de gemmes inflades, rosades.El marfull es mereix més, perquè a més, fa molt bona olor. Diuen que ja anem cap a la primavera, l´equinocci ; el sol, cercant
el seu zenit. Les setmanes passem ràpides, com les rutines. Pocs
dies de festa, cap sortida, cap estona per anar a córrer, però si per
nedar un dissabte al migdia després de treballar i poder practicar el giravolt a l´arribar a
la punta dels vint-i-cinc metres blaus i lleugerament salats, on el
cos llisca a un altre ritme,on el pensament segueix el seu propi
camí mentre aquell, gira i torna a girar mirant de fer el gir perfecte. De vegades ho aconsegueixes, no tant bé com la companya del carril del costat, la qual desenvolupa el gir perfecte, amb magnífica sincronia del moviment d´anques, modelades com pedres dins un riu.Tu, en canvi, no tens cos de nedador. Al final, cansament als braços, a les cames, als pulmons. Migdiada massa
llarga però inevitable. Les moreres s´han d´esporgar. L´avi se´n
va recordar, de les seves moreres, al seu llit de mort. Recordeu
d´esporgar les moreres ! I aquest any és una mica massa tard, però la
feina cada any es fa més difícil, perquè cada any creixen una mica
més i l´escala, molt llarga, ho és menys, i els equilibris –
algun de precari – obliguen a apuntalar el cos entre branques i
graons...ja veurem quan no hi arribi, potser ja no ho hauré de fer
jo. De mentres l´avi, content. La feina, malgrat tot, és tranquil.la; el sol radiant i el fred, suau.
El matí, gentil. S´apropa el bon temps i encara no has vist la neu
aquest any. I no la veuràs, no t´enganyis massa, l´hivern comença
tard i s´acaba massa aviat, i les tardes per llegir i escriure ja
han marxat, perquè mentre hi ha sol, la necessitat hi és,
d´estar-se a fora, d´aprofitar cada minut ; això si, amb la manca
de pressa per la manca de temps- no hi ha plans a fer ni càlculs per
portar-los a terme-. Llegeixes el diari, t´interesses per un article
on es parla dels pisos robotitzats. Aprofitar l´espai, moure un
armari per rails amb el mòbil, amagar-hi el llit a la part de sota,
canviar les utilitats. L´espai. Una pila d´anys llum per arribar a
una galàxia on hi ha uns quants planetes més o menys com el nostre.
Curiós, això dels telescopis, el que són capaços de veure.
L´espai. Un bloc de pisos, ja antic, d´arquitectura probablement
efímera . Del darrera, un espetec de finestres. En una d´elles, la
novetat de una làmpada de peu model Holmö. Desentona, vist de fora.
No hi ha la cal.lidesa ni l´espontaneïtat ni la imatge aquella de
caliu del catàleg d´Ikea , amb les seves fletxetes de colors i els
mil.lers de coses i cosetes que devores amb la mirada. El millor,
definitivament, és als catàlegs. Per això cal deixar-los de banda
i mirar de que, simplement, s´encengui alguna bombeta, ni que sigui
en diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada