El cervell buit, la imatge de cambres amb parets de metacrilat, de diferents mides i alçades, translúcides i sense res a dins però amb una única paraula sobrevolant tot aquest espai abandonat a corre-cuita, com qui deixa la casa on ha viscut sempre per una venda avantatjosa, un lloguer més car, un desnonament. Paraula que calia buscar al diccionari, doncs no sabia - no sé - si el seu significat s'adequava a l'escena . Paraula no recordada.
Ara, mirant de saber-la, només em ve al cap bagatge, però no era aquesta. I n'estic segur, amb aquesta seguretat de no saber trobar una cosa perduda dins un lloc més o menys petit com una cambra plena de trastos vells.
2 comentaris:
Potser la paraula bagatge és un indici, una paraula guia que et portarà a la paraula buscada. Fa temps que tinc la intuïció que quan el cervell no troba dins del cistell la paraula exacta, en busca una altra fonèticament semblant. Potser no és el cas, però és una teoria-intuïció que em revé a mesura que faig anys.
O, potser,parlaves metafòricament?
No, es tracta d'un somni que vaig tenir una mica estrany. Només recordo que la paraula l'havia de buscar al diccionari. Després vaig pensar en si tot el somni del cervell buit era la raó per aconseguir que la paraula no aflorés al record immediat del somni, per la senzilla raó de quedar-se dins el somni, precisament.
És lo bonic dels somnis, suposo ;).
Publica un comentari a l'entrada