Sortirem ballant per cambres de llum, amb primerencs raigs de sol giravoltant damunt les nostres esquenes, dins un miratge de vals. Serem lleugers, quasi bé volarem però per sobre de tot, els ulls ens brillaran i les mans tocaran la tela dels nostres somnis, condensats al ritme de les mans. Llavors, els dits se'ns escaparan i en l'aire del silenci, riurem com quan érem nens.
2 comentaris:
I que no pari la música...
Això, A. !
Publica un comentari a l'entrada