En Bob Dylan ha fet vuitanta anys. Amb tot això de la
tècnica i el youtubemusic, tinc una llista feta de seixanta cançons del
bard, i aquesta setmana ha anat en bucle durant els meus trajectes cap a la
feina. En general, en aquesta selecció hi ha poca producció anterior al 65, i
força de la corresponent a la meva època, que s’inicia amb el man gave the
name to all the animals , una cançó del 79, una de les primeres que vaig
escoltar en un vell tocadiscs que estava dins un moble al menjador de casa. Tenia
onze anys. Mai he estat precoç en res excepte amb el bo d’en Bob. M’ha
acompanyat des d’aleshores, però sobretot a partir dels trenta. L’escolto i és
com escoltar algú proper, familiar, sense aquest fanatisme brucespringstià que tant he vist en amics i coneguts.
Sense cap càrrega d’un passat de cançons trillades l’he conegut en lletres que
parlen sobretot de dones, de decepcions, d’amors i desamors, de frustracions,
de vides creuades, d’adeus i també de religió i d’històries molt llargues d’explicar,
hipnòtiques. Sense floritures, la seva música sempre té vida pròpia, sense ganes
d’agradar, m’agrada. Abans sovint no li entenia res del que deia, sovint i cada
cop més li enganxo un nou vers, una nova frase, una entonació, un deix ... nou,
les lletres flueixen ara amb cos propi, buclejant la meva vida reafirmant una
solitud sempre acompanyada de moltes coses .
Un home amb l’índex de cançons bones més alt de la
història del diguem-ne folk, rock, blues ... ??? L’he vist en dos concerts al
Poble Espanyol sense haver venut totes les entrades i un cop al Palau d’Esports.
En directe, un paio gran cantant repertori propi sense massa interès per la
gent, però fent-se diferent sempre, indiferent a mostrar el que mostra en tants
i tants temes d’estudi. O potser incapaç, tímid, osc, eternament enamorat de ves
a saber de qui. Un darrer romàntic.
Quan hi torno, és un refugi. I aquí, on li he dedicat
més d’un post, avui deixo una de les seves tantes cançons, que escoltava pel
matí tot baixant a treballar. Una més de tantes de qui mai s’acaba.
Que per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada