" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


27/5/21

80

 

En Bob Dylan ha fet vuitanta anys. Amb tot això de la tècnica i el youtubemusic, tinc una llista feta de seixanta cançons del bard, i aquesta setmana ha anat en bucle durant els meus trajectes cap a la feina. En general, en aquesta selecció hi ha poca producció anterior al 65, i força de la corresponent a la meva època, que s’inicia amb el man gave the name to all the animals , una cançó del 79, una de les primeres que vaig escoltar en un vell tocadiscs que estava dins un moble al menjador de casa. Tenia onze anys. Mai he estat precoç en res excepte amb el bo d’en Bob. M’ha acompanyat des d’aleshores, però sobretot a partir dels trenta. L’escolto i és com escoltar algú proper, familiar, sense aquest fanatisme brucespringstià  que tant he vist en amics i coneguts. Sense cap càrrega d’un passat de cançons trillades l’he conegut en lletres que parlen sobretot de dones, de decepcions, d’amors i desamors, de frustracions, de vides creuades, d’adeus i també de religió i d’històries molt llargues d’explicar, hipnòtiques. Sense floritures, la seva música sempre té vida pròpia, sense ganes d’agradar, m’agrada. Abans sovint no li entenia res del que deia, sovint i cada cop més li enganxo un nou vers, una nova frase, una entonació, un deix ... nou, les lletres flueixen ara amb cos propi, buclejant la meva vida reafirmant una solitud sempre acompanyada de moltes coses .

Un home amb l’índex de cançons bones més alt de la història del diguem-ne folk, rock, blues ... ??? L’he vist en dos concerts al Poble Espanyol sense haver venut totes les entrades i un cop al Palau d’Esports. En directe, un paio gran cantant repertori propi sense massa interès per la gent, però fent-se diferent sempre, indiferent a mostrar el que mostra en tants i tants temes d’estudi. O potser incapaç, tímid, osc, eternament enamorat de ves a saber de qui. Un darrer romàntic.

Quan hi torno, és un refugi. I aquí, on li he dedicat més d’un post, avui deixo una de les seves tantes cançons, que escoltava pel matí tot baixant a treballar. Una més de tantes de qui mai s’acaba.

Que per molts anys.