(...) Va dir-me que no m'enfadés amb ella, que m'estimava, que li sabia greu que estigués trist per ella. Vaig dir-li que no sabia quan podria anar a veure-la una altra vegada. Va dir que això no importava, que vindria a veure'm aquí. ( A prop passaven uns soldats i ens van cridar alguna porqueria.) Vaig preguntar-li si no la molestaria que els soldats li cridessin coses lletges. Va dir que li seria ben igual perquè m'estimava. Va donar-me a través dels fils una rosa ( escoltà la corneta ; ens cridaven a formació ) : ens vam fer un petó per un forat del reixat. (...)
Milan Kundera, " La broma " (1983 ) - Edicions de 1984,trad. per Paloma Rancaño i Sergi Jover-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada