Florida

 

( traduït de l’anglès )

“Abril 9, el 410è dia de guerra a Ucrania. Durant tot l’any, els petits bulbs d’aquests crocus  han estat esperant la primavera. I han esperat, i ara estan florint. I nosaltres esperarem !. Necessitem  creure. Iridacea.”

V.P. ( Flickr )

A peu de foto – on hi surten petites flors del safrà acabades de sortir de la planta – llegeixo  aquesta petita reflexió del Valery des de Kiev. Avui és pasqua de resurrecció, dita popularment la pasqua florida. És època de veure ja les primeres flors. Fa un parell de dies vaig sortir a caminar, i a pesar de la sequera, els narcisos grocs ja eren arreu, entapissant roquetars i solanes. Endins del bosc, algunes violes de llop, liles i blanques, mostrant-me un calze verd clar al centre dels pètals, d’on tot d’estams blancs en sortien cercant llum...parar-se a veure aquesta meravella natural, diminuta com era, requeria ajupir-se, treure la càmera i enfocar l’òptica com un científic posant l’ull al microscopi.

En Valery s’hi fixa en aquestes coses també. Necessitem creure, diu. Aquesta paraula, necessitat, se’m queda gravada al cervell. En un dia com avui, no fixar-se tant en la creença com en la necessitat. I tenir-la és com tenir aquests bulbs enterrats esperant de florir, tot i que potser mai ho facin. La necessitat és humana. Sota el conflicte, la florida meravella. Aquí, a Ucrania i on sigui. Hi ha guerres i guerres, i moltes no s’acaben mai. És per això que també, quan sigui possible, cal saber fer les paus: ni que sigui amb un mateix i ni que sigui un instant.