Chaudes soirées

Tardes declinants. Els sols de les tardes declinants. Admiro - com deia Sèneca - les coses que enganyen de lluny així com – i com bé afirmava Persi – ser capaç de donar pes al fum. Mea culpa. La poesia podria ser això, si fos mentida. O veritat. Creia que respirava el perfum de ta sang diu un altre vers llunyà, mentre Lou Reed parafraseja la seva paranoia i tampoc diu cap veritat ... i doncs ! diria agafant el seu ritme...i doncs ! faig ballar el cap tot veient núvols circulant pel cel, l’espai quasi bé infinit del migdia, net, nítid, fent forja amb les cabelleres esbullades tapant rostres mai vistos. I la nit bevent-se el teu bleix, la teva dolça metzina. Dringadissa de vidres. El fum aixecant-se damunt xemeneies apagades ja fa temps. Mentida. Veritat. I a qui li importa ?.