Aproximació a la Gavarnia

Als mapes, Gavarnie resta com un punt i final dins la bruixola francesa. Des de Luz St. Sauveur, la carretera s´estreny al marge de llevant de la vall, aixecada revol rera revol sota la pedra engolida per l´aigua del gave fins arribar a Gèdre, poblet de cases apilonades sobre la primera alenada de prats que segueixen enfilant-se fins arribar al poble. Dins el cor del Midi, als mapes s´hi desplega la carpa d´un gran circ de moltes pistes, la central del qual m´hi enfilo lentament, ben de matinada, a peu per l´antic camí que travessa la vall. El caminar és una bona mesura per allunyar-se de l´excessiva proximitat entre l´espai i el temps proporcionat per bones carreteres i cotxes cada cop més ràpids ; de GPS evitant aixecar la vista al cel per veure´n l´ubicació del sol ; dels mapes, en definitiva, que marquen un camí. Seguir un corriolet enmig d´un bosc espès, collir alguna maduixa per esmorzar, admirar un estol de narcisos silvestres, de lliris, d´algun llimac arrossegant-se vora la fressa del riu baixant o travessar un camí de pas amb ases pasturant, apartant-se sense presses del visitant, em porta sobre un pelat de roca on s´albira l´espectacle del món alpí.

Arribar-hi s´hi pot arribar de moltes maneres. Aquí ho volia fer com es feia antuvi, ni que fossin només els darrers tres quilòmetres. El matí s´alça mentre la lluna em diu adéu, estranyada de veure´m aquí. Abans , però, em pregunta poliment si tot va bé.

Bien. Tout est belle, dame.- li responc. I segueixo, a punt per entrar dins la carpa.