Tardes
declinants. Els sols de les tardes declinants. Admiro - com deia Sèneca - les
coses que enganyen de lluny així com – i com bé afirmava Persi – ser capaç de
donar pes al fum. Mea culpa. La poesia podria ser això, si fos mentida. O
veritat. Creia que respirava el perfum de ta sang diu un altre vers
llunyà, mentre Lou Reed parafraseja la seva paranoia i tampoc diu cap veritat
... i doncs ! diria agafant el seu ritme...i doncs ! faig ballar el cap tot
veient núvols circulant pel cel, l’espai quasi bé infinit del migdia, net,
nítid, fent forja amb les cabelleres esbullades tapant rostres mai vistos. I la
nit bevent-se el teu bleix, la teva dolça metzina. Dringadissa de vidres.
El fum aixecant-se damunt xemeneies apagades ja fa temps. Mentida. Veritat. I a
qui li importa ?.
" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
5/11/23
Chaudes soirées
Etiquetes de comentaris:
A prop,
Cançons,
Estacionari,
Fragments llegits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola. No sé si la veritat és una o són més.I aquí li importa? Només sé que he entrat avui després de molts dies i torno a deixar-me endur per la cadència de les frases curtes amb les llargues, dels versos amb les melodies,dels fums amb els perfums, dels núvols i la pau.I em fa sentir bé.
A...nònim, me n'alegro. Ha estat una sorpresa ben agradable de tornar a llegir un comentari en aquest blog.
Espero que tot vagi anant bé.
Publica un comentari a l'entrada