Automàtica.6

(...)

La teoria del demà funciona igual de bé que un mateix verb conjugat en passat, present o futur, sense necessitat de cercar el paradigma que el faci impossible de declinar, que com bé diu el diccionari vol dir separar-se o desviar-se d´una direcció determinada, o també ésser un astre a una certa distància de l´equador celeste, traducció vàlida i molt poètica del conegut demà m´afaitaràs, fet que com és sabut, mai no passarà. L´equador celeste...allí on aniré a parar segons marca la teoria, quan el demà ja no existeixi i el James Bond esdevingui el filòsof més lúcid de la història, abans que arribés el de la meva quinta i espatllés la saga amb el seu existencialisme indigne dels meus ( i pitjor encara, dels seus ! ) herois d´adolescència. La teoria del demà. Funciona, com a resposta perfecte a la pregunta de si va ser primer l´ou o la gallina. O de quan, finalment, menjarem pa d´avui. Que de pa n´hi ha d´àzim, d´àngel, de pessic, de motlle, d´ànsies – el dels casaments-, de Viena i també anglès o de barra, o és clar, el rodó de kilo que avui dia ja no s´estila perquè és el pà perfecte per menjar-se demà, si és fet en un bon forn de llenya. I no me n´oblido, no. La bagette francesa clàssica ideal per posar a la cistella de la bicicleta, amb el diari i la resta de la minsa compra per acompanyar un matí de cafè fort en alguna terrasseta perduda de França, si és que encara en queda alguna. Una fugida d´estudi, si, ho sé, una fugida definitiva al demà. El que deia ahir segueix essent vàlid avui, sobretot pensant en França amb les seves terrasses i les seves franceses. El paradigma de la millor resposta per donar en qualsevol moment sense renunciar absolutament a res. Y como ibamos diciendo ayer...

 demain