" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


14/10/11

Novetats ( II )

I ja, de matinada...se´n va. Segueix allí dalt, al bell costat de la clau que obre portes, com les paraules alleugeridores, com els cementiris de les pors. Es retiren elles, amb veu greu, amb cors que acompanyen la son de boscos gelats, somniats, angelats, de barques varades i blancs llunyans, amb fogonassos de color minvant núvols . Altre cop, resseguint horitzons, fars, pluja...timons dolços en pells de verema, collites d´errors esvaïts : prossegueix el camí rectilini cap a un fons color magenta les figures distants per punts cardinals . La rosa dels vents les agafa una estona de la mà mentre adorm el pensament. 




5 comentaris:

PS ha dit...

No podies haver triat un tema millor per a emmarcar la imatge del genet allunyant-se per l´horitzó.

No coneixia aquests versió de Johny Cash, la fa molt autèntica.

neus ha dit...

Si a la primera part donava gust perdre's per l'espiral, en aquesta segona les ganes de quedar-se a viure en aquest paisatge són tremendes.
Si en feia de temps que no escoltava aquesta cançó!

Pilar ha dit...

A l'espai que hi ha entre l'entrada de fosca i la punta de dia, neix la veu del poeta que amb fils de seda teixeix una xarxa per tal d'evitar que els estels es precipitin al terra.

Estranger ha dit...

´m a ppor and lonesome cowboy...que deia aquell. I si, en Johnny Cash li dóna a la cançó tot el potencial de tristesa i soledat que té, la fa diferent a la versió original. I els cors del Henley són impagables.

-------------------------------------

La inspiració ve de moltes parts, d´alguna foto potser també, Elur. Sempre és agradable trobar llocs on estar-s ´hi una temporada. I la cançó...jo és d eles poques que segueixo escoltant des de que la vaig descobrir farà cosa de... ( ja en són uns quants )

-----------------------------------

Pilar, això que escrius si que és un poema i no aquestes divagacions terapeutiques meves. Però ja saps que els estels estan penjats cadascun d´un fil llaaaarg i prim ?
I sabies que no hi ha ningú tant alt com per poder-los tallar ?. o sigui que tranqui.la, no cauran pas.

neus ha dit...

oh vaja... un somriure d'orella a orella!