Novetats

S´imposa l´ombra de la lluna sortint per l´est a la façana, a la porta sense llums, a la reraguarda del vell xiprer, al cementiri de la por oblidant a tal efecte que vivim d´incomprensions, que el que diu la ràdio sobre l´estiu i la primavera i els trinaranjus del teatre quotidiani és ben cert o potser no, que és mentida dolenta, que el qui és dolent – tòxic com ara jo - finalment se´l coneix per aquesta veritat i mai més s´enganya ni tant sols a si mateix ( ho va dir Faulkner ). Decàleg de tristors, sal.laris de la por, ministres dictant sentència i a pesar de tot, un bon dia, radiant de calor i de bons propòsits, un bon dia, cada dia ho pot ser, algú t´ho repeteix fixament, dia rera dia, com un mal auguri. Un bon dia deia, promet si no s´ acaba perdent alguna cosa, però no, o guanyes o perds, mai empates, l´empat és pels mediocres (o sigui, mentida ) : dos a dos i perds ( és veritat) ; en primera persona, no en segona ni en tercera, no hi ha pronom que valgui, ets tú – tòxic com ets - i ningú més, l´ombra incompresible del blau de les primeres estrelles estrellant-se al fons de l´oceà que és el canzell de casa teva després d´un bon dia. Si, un bon dia, t´ho repeteix sense parar l´atgutzill de les teves serenors mentre gires la clau i veus Montrose a la llunyania, i l´arc de Sant Martí escapçat baixant d´un núvol com una ferradura esperant el sol després del diluvi mentre t´adones que l´arca ja s´ha enfonsat. Però el cel és allí, i l´atgutzill, el ministre i el rei de les teves serenors et recorden només coses bones i decideixes parar, finalment, d´escriure estupideses. 

( En algun lloc de la memòria, el deu del deu de l´onze )