" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


30/10/11

Fils




Invisibles fils, teixits a contranatura, alcen fràgils marionetes. Fils com agulles, cercant corbatures. Equilibris al centre de falses vel.leïtats. La bellesa de la caça, pacientment teixida.

--------------------------------------

Contraforts a contracor, qui aguanta a qui ? Basteixen els fils, fràgils, ponts d´espinades cansades. Els travesses com la fletxa, dins l´aire. Caminaires, res més que caminaires, dins l´aire. 

No tots els camins són per a tots els caminaires (*) 

(*) Amb el permís de  Goethe.

10 comentaris:

PS ha dit...

No n´estic tan segura que sigui a contranatura, les balangueres saben molt bé el que teixeixen.

Sovint penso ( i repeteixo) que arrenglerades en versos les teves paraules bé podrien ser poemes.

Les fotos molt maques també.

Estranger ha dit...

Balangueres, no ho sabia. Lo de contranatura és una llicència literaria - que presumptuós que sona això -. A la foto sembla que la planta hagi de caure si no fos pels fils balanguers.

No,no, res de versos. Els versos són per la gent que saben fer-ne.

Pilar ha dit...

Invisibles fils,
teixits contra natura,
alcen fràgils marionetes.
Fils com agulles,
cercant corbatures.
Equilibris al centre
de falses vel-leitats.
La bellesa de la caça,
pacientment teixida.

En saps, de fer versos. Per a mi, el principal és el ritme de la metàfora, que mantenen des del principi fins al final. Això els diferencia de l'escriptura en vertical, tan utilitzada avui en dia.

Hi ha puntes finíssimes teixides per les millors artesanes, marionetes improvisades, si aquests es trenquen.
M'atrauen i m'esgarrifen, com qualsevol de les coses que m'impressionen.

Gràcies per la placidesa que m'has regalat avui.

neus ha dit...

A mi m'agradaria saber com fan els fils que van d'un costat de camí a l'altre, que a vegades fan més de tres metres...

Ahir en vaig retratar un parell de teranyines.

Estranger ha dit...

El ritme, però també la cadència, la musicalitat, el sentiment, un cert ordre...masses coses a combinar amb encert. El que deia, se n´ha de saber. Escriure-les seguides és com fer un tros de camí planer amb bones vistes. Fer un poema ja seria posar-se a escalar.

I a més, així són més plàcides de llegir.

-------------------------------------

Doncs res, com qui lliga una corda entre dos arbres, només és qüestió de tensar-les. Aquestes d´aqui em van sortir a l´encontre dins un raig de sol.

neus ha dit...

Sí però quan porten la teranyina d'una banda a l'altra... com s'ho fan perquè no se'ls hi enganxi amb res ni se'ls hi trenqui?
En fi, a vegades dono voltes a aquestes coses, sobretot quan m'he trobat amb la teranyina enmig de la cara ;-)

neus ha dit...

"No tots els camins són per tots els caminaires:
mireu com les aranyes se fan camins pels aires." _ Goethe traduït per Joan Maragall.

La primera foto és molt, molt molt guapa.

I ara sí que ja callo.

Estranger ha dit...

Per dir tot això, no fa falta que callis.No he llegit res de Goethe, ho tinc pendent. Però aquesta me l´apunto.

Jo me n´enganxo moltes de teranyines, i sempre penso que ja està bé, perquè vol dir que per allí no hi passa massa gent.Si fos un isecte ja hauria begut oli fa temps.

neus ha dit...

oh! quina segona part tan i tan bona!!

Estranger ha dit...

Només vaig seguir la pista, apreciada Watson. Seguir el fil,que es diu.