“ Que
present pot fer-se la nit. Feta només de si mateixa, és absoluta,
tot espai li pertany, s´imposa amb la seva mera presència, amb la
mateixa presència del fantasma que saps que és allí enfront de tu,
encara que sigui per totes parts, inclús a les teves esquenes, i si
et refugies en un petit espai de llum d´ell quedaràs presoner,
perquè al teu voltant, com un mar que rodeja el teu petit far, es
troba la interminable presència de la nit “.
El
petit cercle de llum de la làmpada sobre el coixí il.lumina les
paraules sobre la nit, en un tros de nit que potser és el tros més
preuat del dia, quan ja no queda res més per fer sinó adormir-se desdibuixant linees lentament. Així s´acaba el dia, cercant refugi dins un llibre lliurant- se a la nit, aquest fantasma
d´interminable presència que es tanca al teu voltant quan estires
la mà de la petita corda que apaga el darrer far que t´empresona.
Llavors, el somni, sense records de cap mena.
4 comentaris:
Hi ha moments que s'haurien de fer eterns...Tabucchi...Quina meravella. ^0^
Els minuts o la mitja horeta previs a estirar la corda de la làmpada i que es faci de nit del tot hi ha vegades que és el millor moment del dia. És quan finalment retrobes la pau o l´interès per les coses en un llibre. Hi ha dies que l´allargaria si no fos que la son em pot, perquè segons quins records no em persegueixin en somnis.
Per sort no em passa gaire sovint, però quan passa, no hi ha far ni manta ni coixí que els esborrin, només la claror del dia altra vegada.
I això que tinc bon dormir i bon despertar ;-)
Una petita meravella rera una altre, Pilar. Un mestre, sens dubte.
Ostres, doncs a mi tancar la làmpada sempre em suposa un descans. I que duri !
Passis bona nit.
Publica un comentari a l'entrada