Explicar
els quatre sostres retallats de pissarres, del vell poble repoblat,
enmig d´olors retrobades.Explicar el que hi ha sobre, endinsada la
nit més curta, a les fosques de qualsevol llum humana. Vet aquí explicar el
més difícil de tot : el sostre natural il.luminat com mai ; la
vista, contemplant la Via Láctea.Una galàxia sencera i al darrera,
uns quants amics i coneguts ballant la Dolce Vita.
L´estrella
fugaç em fa adonar que també hi ha impossibles paral.lels a la seva
durada, vides d´un segon de durada, eternes.
2 comentaris:
Bufar fer ampolles és per a tu explicar la via làctea, que ho sé. Són moltes llunes atenent explicacions ;-)
(no sé perquè ahir a la nit escoltava La Dolce Vita, versió Ryan Paris, molt més heavy que aquesta...ho dic per l´armilla de quadrets i la Torre Eiffel de fons.
Em quedo amb la teva versió, de llarg)
Aquesta era la que sonava, la del Ryan, però sonava bé. Aquestes cançons només sonen bé a les revetlles.
No en sé d´escriure-ho, aquestes coses se´m fan massa grans, però gràcies, igualment.
Publica un comentari a l'entrada