Refrany

Els animals, com els homes, mostren actituds diferents davant d´algú, posem per cas, com jo. Aquests dos, em miren de diferent manera. Tenen a tot estirar tres setmanes de vida.

L´un ja adopta el posat avorrit del gat intel.ligent. Com un bon veterà observador d´homes, et mira ja sense fugir mesurant les distàncies prudencials. Un parell de passos més i s´haurà d´aixecar per amagar-se dins la gatonera, sense gaires pors ni presses. La seva vida – probablement llarga - sembla ja escrita amb el seu posat arraulit, tancat i protector del poc i suficient après en uns díes.

L´altre, en canvi, s´amaga de seguida i els seus ulls – aquest rastre verd de deïtat oculta - em fiten ben oberts des de la fosca per després tornar a sortir i fitar tota l´estranyesa d´algú com jo un altre cop; i després una altre cop i les que faci falta, amb el dubte, la inquietud, la por i també la curiositat del qui voler saber alguna cosa més. La seva vida fa l´efecte, al revés del seu germà, que tot just acaba de començar. I malgrat tot, serà probablement més curta.

“ la curiosidad mató al gato, pero murió sabiendo “