Admiro les persones que són capaces de cenyir la poesia a la mètrica, a mi no em surt de cap manera, se m´escapa tot, les síil·labes, les paraules i el que realment vull expressar, fins i tot la llibertat. Felicitats per aconseguir-ho i per captar l´instant bonic i subtil entre els pètals i el peix.
La mètrica d´una tanka és molt senzilla, els versos són lliures. A mi em va bé la pauta del número de versos i la mètrica, perquè sóc bastant negat a l´hora d´escriurel´s. En prosa no em passa, m´hi trobo molt més còmode. Només vaig als versos quan tinc molt clar la idea que vull representar i llavors és com un joc. I només els escric quan en tinc ganes de trencar-me una mica el cap.
De totes formes, la tanka i el haikú tendeixen a ser poc metafòrics, la idea és crear una imatge real que suggereixi més que s´interpreti. Però jo ho trobo potser massa objectiu, per això hi poso cullerada metafòrica, més o menys. Vaja, que no sé què diria un purista.
Però m´ho vaig passar bé ahir a la tarda, escrivint-lo.
Quin rotllo, eh ? Total, són cinc linees de paraules !
ah! i no és perquè sigui purista sinó perquè és una de les bases d'aquesta poesia. Si hi posem metàfores ja no poden dir que són haikus i/o tankes. I és una cosa tan senzilla que no puc entendre com molta gent no en fa cas i parla d'amor, enamoraments, sentiments i coses d'aquestes i en diu haikus. I ja no dic res més que quan començo amb aquest tema sóc capaç de xerrar mil hores :P
Doncs gràcies, això vol dir que és una tanka, no ? Em preguntava si els dos darrers versos no eren un pèl metafòrics. Si un no vol, no tenen perquè ser-ho, perquè el peix bé que navega sol, no ?.
7 comentaris:
Sí que sembla sol, sí, el peix. Sort que en el camí, de tant en tant, ens cauen flors d'ametller.
Admiro les persones que són capaces de cenyir la poesia a la mètrica, a mi no em surt de cap manera, se m´escapa tot, les síil·labes, les paraules i el que realment vull expressar, fins i tot la llibertat.
Felicitats per aconseguir-ho i per captar l´instant bonic i subtil entre els pètals i el peix.
Sort n´hi ha, Novesflors !
La mètrica d´una tanka és molt senzilla, els versos són lliures. A mi em va bé la pauta del número de versos i la mètrica, perquè sóc bastant negat a l´hora d´escriurel´s. En prosa no em passa, m´hi trobo molt més còmode. Només vaig als versos quan tinc molt clar la idea que vull representar i llavors és com un joc. I només els escric quan en tinc ganes de trencar-me una mica el cap.
De totes formes, la tanka i el haikú tendeixen a ser poc metafòrics, la idea és crear una imatge real que suggereixi més que s´interpreti. Però jo ho trobo potser massa objectiu, per això hi poso cullerada metafòrica, més o menys. Vaja, que no sé què diria un purista.
Però m´ho vaig passar bé ahir a la tarda, escrivint-lo.
Quin rotllo, eh ? Total, són cinc linees de paraules !
Aquest tanka és preciós, Estranger!
Els tankes i haikus de metàfores no en volen saber absolutament res.
ah! i no és perquè sigui purista sinó perquè és una de les bases d'aquesta poesia. Si hi posem metàfores ja no poden dir que són haikus i/o tankes.
I és una cosa tan senzilla que no puc entendre com molta gent no en fa cas i parla d'amor, enamoraments, sentiments i coses d'aquestes i en diu haikus.
I ja no dic res més que quan començo amb aquest tema sóc capaç de xerrar mil hores :P
Doncs gràcies, això vol dir que és una tanka, no ? Em preguntava si els dos darrers versos no eren un pèl metafòrics. Si un no vol, no tenen perquè ser-ho, perquè el peix bé que navega sol, no ?.
Tú xerra, que així aprenc coses.
Publica un comentari a l'entrada