" Shaving "

Travessant-me la cara,

netejant camins de neu,

-segueix plovent afora-

aquest petit estri

amb nom de dona

-eterna Gilette-

reescriu, raspada

rera raspada,

el pes del temps.

Volto la cara

enlloc dins la pluja,

-la vista perduda,

el rostre partit -

. . . 

I aquesta doble fulla
amb nom de dona,
goteja carícies;
s´acaba  ofegant-se 
amb la besada més
blanca i més freda :
la de la porcellana.

. . .

La pica és plena.

I tu, 
en algun lloc 
dins el mirall.
Fonen-te al pas
fosc però dolç,
de la tovallola.

Aquests miratges

de cors, 
omplint-se . . .
com  forats d´aigua.