Converses

 

Converso amb la verdor de les pesoleres, les seves fulles de folíols el·líptics, agafant-se als cordills blancs per on s’enfilen, a dia que passa, més amunt.

Converso amb l’abella escalant la florida de les faves, les ales bategant estàtiques les darreres alenades de la tarda.

Converso amb l’esquerda de la terra regada, per on la patata neix amb timidesa expectant.

Converso amb un cor d’enciam de roure, decidit a fer-se gran.

Converso amb les gemmes de la flor del cirerer, rebentant costures abans del gran esclat.

Entremig converso amb algun mort, demanant-li opinió.

Converso amb la ceba i l’all tendres, sense esmentar l’acompanyament exquisit que li faran a la fava dins l’ olla pel diumenge de Pasqua.

Amb els ocells no, ara ja només conversen entre ells.

Però converso amb la blavor de la borratja i els grocs i taronges dels boixacs.

També converso amb la carxofera, que és com una vella amiga. I amb les olors dels porros i el julivert, acabats de collir.

Assegut en una cadira de canya de Manila, converso amb el sol de ponent, mirant de demanar-li disculpes per ser de vegades un pèl llunàtic.

I a pesar d'això, em diuen que no xerro massa.