M´imagino
el Tosques, veient les seves tines, un conjunt modest emboscat en un
territori ja abandonat de vinyes. Devia ser un propietari modest, un
home de família, sens dubte, endreçat i ben organitzat. Humil i
treballador. Al segle XVIII, els turons per on camino eren tots plens
de feixes, amb les quals topes dins del bosc encara. Fent cercles,
s´enlairaven formant terrasses on creixia la vinya. A la verema, es
baixaven el raïm fins les tines, es trepitjava i es deixava reposar
el most, fermentant-se. A la part de sota, dins les barraques, a la
base de la tina hi havia una pedra amb un petit broc – dita boixa,
perquè es tapava sovint amb fusta d´aquest arbre – per on sortia
el vi un cop fermentat. I d´allí a la bóta i després al mas
perquè el traginer, un cop feta la venda, fes la seva feina amb la
corrua de matxos. Puc imaginar-me el seguit d´escenes dins aquest
paratge ara silenciós, abans ple de vida, d´aquesta terra d´aires
grisencs del Bages, vora Manresa, nus fluvial del Llobregat i el
Cardener i ciutat històrica com poques l´hagin tingut,
malgrat...ara. Ara, escrivia algú, només hi ha masos abandonats i
boscos sense explotar, ni camps per llaurar. L´abandonament protegit
dins el Parc Natural, contradicció atesa a la manca de recursos
oficials. Els incendis són la darrera petja en molts indrets i la
natura, malgrat tot, es defensa i torna a néixer, com ho fa als
sostres de pedra perfectament estables, rudes i forts, de les tines
del Tosques.
Al
silenci fred de la fondalada, escassa de sol, la rosada brunyeix el
paisatge de tons austers, humits, com d´edat mitjana. Dels forats
negres de les portes de les barraques encara hi podria sortir algú
amb faixa negre i espardenyes blanques, per oferir al visitant un
tast de vi negre, que imagina dolç com el que havia begut a taula,
no feia tants d´anys, del sortit de les vinyes del seu poble, quan
encara hi havia vinyes sense denominació d´origen.
A saber on deu romandre la tomba d´en Tosques.
6 comentaris:
He llegit que es construïen aquestes tines al costat de les vinyes per causes pràctiques, en comptes d'haver de baixar les semals fins als masos. Amb la filoxera tot se'n va anar en orris: vinyes, tines i vi a dojo.
Segur que encara ara, als marges i pel bosc, hi deu haver vestigis dels ceps que no han mort del tot i ara només són vinya borda.
Es poden fer fotos a dins de les tines?Deuen ser espectaculars.
Als marges només hi ha restes de feixes, almenys jo no n´he vist mai. A l´època, al Bages es feia el 60% del vi de Catalunya.
Per dins les tines són buides, no són construccions molt altes. A moltes d´elles hi ha com un recobriment de ceràmica més modern de quan es van construir. però no hi ha gaire cosa més, les restes en algunes d´elles de la pedra de base d´antigues premses, si en tenien . El que si és curiós i bonic són els sostres de forma circular, empedrats.
Quina por el vi d’en Tosques sense passar cap control de sanitat!
Tranquil Pons, abans de que el provessis ja ho faria jo primer, si això fos possible.
Salut, Pons.
Ai si les pedres poguessin parlar, si ens n'explicarien de coses!
No creguis, a vegades diuen coses, també.
Publica un comentari a l'entrada