Pau

(...) Els seus ulls grisos semblaven copsar tot el que tenia al voltant, i al seu rostre encara hi havia aquella expressió de pau que es veu sovint en els qui són molt savis  o en els qui han patit molt. En Singer mai no tenia cap inconvenient a passar una estona amb qualsevol persona que volgués la seva companyia, perquè, al capdavall, només es passejava sense dirigir-se enlloc. (...)

Carson McCullers, "El cor és un caçador solitari" (1940)

La cançó de l'estiu

Aquest any, la meva cançó de l'estiu arriba aviat, just quan tot just ni ha començat encara.  Parla d'un camí, no és una carretera, sense trafic, sense autopistes sorolloses passa entre arbres i tot és verd, és un petit tros de terra, un so dolç i petit on poder caminar. Alguna cosa així diu. Ho repeteix per si algú s'hagués oblidat de tot això, ara que el bon temps torna. Temps de neu, vaig pensar seguint-ne el seu ritme, de quan les lletres s'enganxaven de tant escoltar-les. 

Eres como una espinita que se me ha clavado en el corazón, suave que me estás matando, que estás acabando con mi amor. 

Amb aquesta no hi comptava, quan em va venir al cap, no fa massa. La deixo aquí com a penyora del meu passat de nen enganxat a quatre discos escoltats moltes i moltes vegades, meravellat per un aparell anomenat tocadiscs. 

Potser per això és que cerco sempre noves melodíes, i la d'aquest any és plena de bones intencions . Se m'ha enganxat a les orelles, ho he de reconèixer. La lluna, probablement. 

Automàtica.16

El dringar de l’excèntrica al caure a la bossa, com les retens a les mans i les deixes caure una a una mentre les vas comptant ; com el tou dels dits van agafant una pàtina platejada, com te les mires i penses en peixos voladors envoltats en l’aiguabatre mirant-te amb ulls negres i lluents com si fossin la reencarnació d’algun déu oblidat de Déu, com en David diria l’aigua és això, potser aquest dringar també, atent a no malbaratar la quantitat final afegint-hi de més o obligant-te a tornar a començar, des del principi si cal i perdre així uns quants minuts més en la tranquil·litat matutina en una habitació oblidada, petita i trista on s’encabeixen caixes amb la ferramenta que vens a visitar de vegades, quan no saps perquè, el cap troba un moment de certa màgia, com si aquest lloc tan apagat resultés ser una finestra que un simple so transforma en alguna cosa més transcendent o si més no difosa, com el reflex d’ una camisa ben vermella damunt unes rajoles gastades, una imatge vaga i imprecisa lluint segons com es mou els seu ocupant, que no s’hi veu allí dins, com si la seva carn fos invisible, com la morriña  que a vegades agafa l’ànima, que deia Cunqueiro, com els misteris del món als que ja ningú hi posa nom perquè potser ja no fa falta, o si, si encara es veiés l’estelada damunt les ciutats, de nit, quan l’òliba crida i les orenetes ja dormen i algun gat negre es para i et mira amb aquella claror als ulls mentre espera a veure què fas i tu que no fas res, es clar, perquè hi ha lluna al cel i puntes refulgents esperant algú per fer visita, per preguntar-se com és que t’has tornat a descomptar ara que hi estaves a punt d’arribar...i et mires la bossa i penses que bé...més o menys ja és això i vas a una altra cosa i marxes i es tanca la finestra i un raig de sol et travessa al passar per la porta i algú et crida i penses si no serà aquella paraula tant rara que vas llegir fa uns dies i que es deia

metempsicosi

Fer tard

Ara sempre passa que és tard per fer alguna cosa. Sempre se’ns fa tard per fer certes coses. Pel contrari, per tot el que és massa aviat la impossibilitat és allí, ben a la vora. Massa aviat ... per a què ? Si canviem a passat i diem abans, aquest massa aviat ens premia la consciència com un pecat de joventut pel fet de voler ser, de manera absurda, massa grans. I és clar, el massa tard llavors només existia per tot allò que inconscientment, volíem deixar enrere. Avui, vistes les coses, fer tard és una manera ràpida de recuperar-les i sovint, no val la pena. Cansa massa.

De fet, Cat Stevens ja ho va dir tot això, en una cançó memorable.