Del vent, del millor que pot tenir el vent, és que deixa el cel net i polit d´un primer dia. D´un dia com avui, ennuvolat i fred de matinada, el millor ha estat la tornada d´aquest hivern manyac llegit no feia gaires hores, per mercè d´aquest vent de mestral : de menys a més fins al punt del migdia passat, retornant per antics camins d´anada - el camí llevanter de la Soleia - d´on ha sorgit l´encanteri de l´horitzó del mar que feia temps que no veia . L´aigua banyada de llum semblava talment un cel de capvespre ; el cel, pel contrari, abraonava un tsunami suau de cotó fluix. Papers canviats : mar i cel, cel i mar, amb el vent per entremig, fent de missatger.
no perdis mai el teu nord ;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
J.Maragall ( fragment del poema "Excelsior" )
Després, vesprejant, amb aigua-neu caient, amb el sol, amb un arc de Sant Martí de dos o tres minuts fugint amunt, aprop, o lluny, no sé - qui ho sap ? - esperant dins el cotxe, fent una cosa que sovint no faig, que és escoltar una cançó dues vegades seguides, per entendre el que s´hi diu i mirar d´entendre el perquè de certes coses vinclades al meu nord particular. Avui m´he sentit una mica com un profeta, com si el cel - és a dir, el mar, o a l ´ inrevés -, em donés la raó per aquelles coses que no acabo mai d´entendre.
4 comentaris:
Algú ha deixat les portes obertes per deixar-lo passar, i sembla que no s' esgoti, que cada vegada bufa més i més fort.
Ahir vaig estar més al nord del meu nord, en un lloc on peregrino cada tardor.El mar es veia de lluny, com en aquesta foto teva, i segons com li donava la llum també es desdibuixava amb el cel. Contrastava molt la placidesa aparent del mar, vist de lluny, amb la remor endimoniada del vent que baixava carena avall, entre els arbres.Van ser moments de calfred interior i exterior, que van bé per reconèixer-se i per netejar la vista i si es pot, l'ànima.
Per aquí baix ja ha anat baixant de força. Sincerament, no m´agrada el vent quan bufa tants dies seguit, no forma part del meu paisatge ideal. Però és quan bufa el vent que veig el mar més nítidament. I ja només per això val la pena d´aguantar-lo.
Algunes vegades jo també he intercanviat mar i cel. Darrerament, vaig tan escassa de temps que ni ho mire, i em sap greu.
L´escassetat de temps fa estralls tot sovint. Per sort però, va deixant alguna finestra oberta, de vegades.
Publica un comentari a l'entrada