"Tavolara : tal vegada ve de tavola (*) ; i veritablement és un enorme bloc calcari que en aquesta claredat violeta de sofre sembla abatre´s i enfonsar-se a les aïgues, cremat per dins. No es veu que sigui una illa. Ombrívoles masses a les seves esquenes la capturen. I amb el moviment del vapor, entre tants blocs blaus o blanquejats que giren al nostre voltant, qüasi es té la sensació d´haver entrat en un mar d´altiplà i de navegar pendent amunt, fins al darrer sostre de l´univers".
Elio Vittorini, de "Sardenya com una infància" (1932).
"Vam veure allà al davant la inflor de la illa tavolara, una magnífica massa de roca que em va fascinar per l´esplendorositat de la seva forma pesada. Sembla un cap, doncs aparentment es troba unida a terra. En realitat, s´erigía a la mateixa riba, en aquell món vespertí i perdut. És estrany en què aquesta franja costenera deixa de pertànyer al món del present.(...) Però aquella franja costenera seguia estant oblidada, deixada, no inclosa. No està inclosa, així de senzill."
D.H.Lawrence, de "Sardenya i el mar" (1921)
Nota: traducció pròpia i lliure de la versió castellana. (*) tavola: taula, en italià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada