De l´atzur al rogent hi menen dos dies. El cel corprèn, falsament atemorit per una llum bastidora de façanes apocalíptiques als baixos de la serena nuvolada, que fa remugar la panxa buida de falses amenaçes. A sota, el perfil penombrós dels turons. I a l´estenedor, les agulles desabillades, adormides, somiant pluja.
"When the night feels my song"
Bedouin Soundclash, del disc "Sounding a Mosaic" (2004)
Another day is done / Un altre dia que se´n va
say good-bye to the setting sun / despedir-se del sol al capvespre
see what I found / veure el que he trobat
turn back the ground just like before / tornar al terra com fa un moment
(...) / (...)
In the twilight the days turns / A la penombra el dia retorna
to the night and I´m alone / a la nit i estic sol
And when the light has left / i quan la llum ja no hi és
I´m not sure of my every step / no estic segur de cada passa feta
follow the wind that pushes me west / segueixo el vent de l´oest que m´empelta)
back to my bed / de retorn al meu llit
When the night feels my song / Quan la nit sent la meva cançó
I´ll be home, I´ll be home / jo seré a casa, jo seré a casa.
1 comentari:
com una agulla, que enlloc d'estar adormida estar atuïda, somio la pluja.
una imatge espaterrant, unes paraules precioses.
Publica un comentari a l'entrada