Dos mil nou, desembre, vint-i-set, entre les cinc i les sis. 5º C.
Sol de ponent, adormint-se a migdia. Cercarà un nou coixí diferent, cada dia de l´any, remontant la serralada cap al nord, mentre duri el fred. Llavors, amb el nou solstici, retornarà als vells estatges, en un camí d´anada i de tornada, altre cop a l´indret on els dies de l´any inicien la lletanía del que gira al seu voltant, del que gira sobre si mateix.
Retornen tots els dies de l´any, i alhora, no ho fan. Res s´acaba, res comença.
Tot passa.
7 comentaris:
... i tot queda.
'Camí amunt camí avall, un de sol i el mateix' (Heràclit)
Unes fotos magnífiques, sobretot la primera.
una abraçada.
No, no, no... s'ha de caminar endavant, a voltes, sense mirar enrera, però sense oblidar, avui mirava totes les muntanyes des del meu balcó: des de Sant Llorenç del Munt, la Mola, el Montseny i el Turó de l'home, a les Gavarres, a la Serra de Montsat, totes són diferents... Hi ha dies que surt el sol i hi ha dies que es pon, el sol és sempre el mateix però les persones som totes ben diferents. la natura és cíclica, nosaltres no ho som.
"Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar"
"Yo amo los mundos sutiles
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón"
"Caminante son tus huellas
el camino y nada más;
caminante no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar"
Dos mil nou, Vint-i-vuit, set i onze minuts. = Passat.
Set i trenta tres minuts, present.
Això és el que val.
Un dia em van dir...el present es diu present perquè és això, un regal.
( es clar que quan tu ho llegeixis, ja serà passat)
Aquest és el mal de la virtualitat, que tot present és sempre passat. Fins demà.
El temps...Una referència que vam inventar en observar els moviments dels astres i els cicles de la natura.
TIC, TAC, TIC, TAC...Vaig corren darrere el conillet de l'Alícia. Hi arribo tard!
Crec que conec la serralada de les fotos. És un bon lloc per amagar-se. El sol ho sap.
29 de desembre, 12'55. estic plena de passat.
Dos mil nou Desembre, onze o´clock.
No són les onze en punt. Són les onze menys cinc. Estic al futur.
( badallo )
( és que el futur, vist així, és molt avorrit ).
Publica un comentari a l'entrada