" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


2/9/09

Fermata


Aquest esquitx que et travessa,
defineix el meu record :
ferida sense marca
ferma ta blavor.


del disc d´igual nom (1995)

6 comentaris:

neus ha dit...

et llegeixo quan a l'spotify hi tinc posats sons del mar...
mirar tota aquesta immensitat blava amb el que podria ser perfectament el seu so és més que curiós, és viatjar, quasi és olorar.

un post maco, maco.

neus ha dit...

L'Isaak el deixo per un altre moment...

PS ha dit...

T´hi has lluït poeta, amb l´escrit i la cançó.
La sensació de lliscar sobre el blau és magnífica, avui que el mar és gris.

Aquesta foto em recorda una cançó algueresa que vaig aprendre, "Lo nassaioru",encara que em sembla que aquest pesca al curricán.

zel ha dit...

ja voldria ser-hi jo en un marc com aquest...

Estranger ha dit...

Agraït pels comentaris, com sempre.

Lo del curricán no sé què ès.

PS ha dit...

El curricán és una tècnica de pesca que consisteix en anar corrent amb l´embarcació amb un fil, un ham i l´esquer...i que piquin.
Més o menys...