"Passem pel present amb els ulls tapats. A penes podem fer res més que pressentir o endevinar el que estem vivint. No és fins més tard que ens cau el mocador dels ulls i podem examinar el passat per adonar-nos del que vam viure i del sentit de cada cosa".
Milan Kundera, del conte"No riurà ningú" ( 1970 ).
Milan Kundera, del conte"No riurà ningú" ( 1970 ).
Perquè tinc ganes de rebatre Kundera, enceto amb un primer moviment :
De la branca d´un pruner
De la branca d´un pruner
albiren vuit brillants de calze porpre.
De la d´un roser,
magentes obscures.
Perquè plou, Kundera, perquè ha plogut.
Perquè plou, Kundera, perquè ha plogut.
Per res més.
8 comentaris:
Estic rumiant, mentre l'escolto, si aquesta versió del Here comes the sun m'agrada... i em sembla que estic massa enamorada de la guitarra i d'en Harrison, però sobretot de la guitarra i els primers acords. Em passa amb totes les versions que he escoltat, a més sóc plenament conscient de que si no conegués l'original m'enamoraria de totes les versions. A vegades la fidelitat té aquestes coses.
Kundera. L'any passat vaig llegir-li dos llibres. Coneixia aquest fragment i no sé si seria capaç de rebatre'l... aquí ja no hi plou :)
per mostra, un botó:
http://listen.grooveshark.com/#/s/Here+Comes+The+Sun/1YZOUa
És precisament per aquestes petites grans coses que val la pena viure el present, per veure una flor obrir-se o per veure com la pluja amara la terra.
La frase de Kundera em sembla molt lapidària, massa. Prefereixo badar amb els primers moviments.
Dissabte vaig fotografiar un pruner rosat preciós, emmig d´unes bardisses.Qui va llençar el pinyol (en el passat)no es pot ni imaginar quin regal va fer als badocs del present.
Una vegada em van dir: Cal que t'allunyis del que estàs vivint, s'ampliarà la perspectiva i "veuràs" millor.
Va ser cert.
L´original sempre és insubstituible, Elur. Però com la pluja d´ara és diferent, volia posar una versió diferent ( va amb el caràter del post ).
Plou, ha plogut, i el sol ( present-passat-futur ). Diferents pluges per adonar-me´n millor d´aquest sol que ve - després del fred-.Trobar sentit al fixar-se en petits canvis.
En fi, mirar de rebatre aquesta frase tan certa en moltes ocasions. Ni que sigui en moments aïllats.
Em complico les coses, ho sé. És que m´agrada.
Bona versió, la de Bangladesh.
-----------------------------------
Els primers moviments segurament són els que ens fan badar més. És com lo del "cargolet" que explicaves en algun post teu. Ara m´hi has fet pensar. Tot a punt d´estrena.
La frase la trobo encertada, és bastant inevitable, sobretot quan un no sap ben bé al que s´enfronta.
Per això penso que quan més anys es tenen, menys certa és.
-----------------------------------
Una bona perspectiva dóna més profunditat a un quadre, Pilar. I si te la dóna algú altre, el quadre es fa més interessant.
Gràcies.
-----------------------------------
Ara m´he perdut.
El "cargolet" : un nadó acabat de néixer, una flor sense obrir, un brot nou, aquell no sé què que tan bé explicaves quan el tenies als braços.
la frase : quan més anys, més possibilitat trobes de trobar el sentit del "cargolet" primaveral a la primera.
Badoca ! Segueix badant, que és profitós.
Doncs l´enhorabona! Pel cargolet primaveral i per la frase, que la subscric ;)
Publica un comentari a l'entrada