" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


31/3/10

Algú es manté

.


No em podria atrevir a dir res més, perquè ho espatllaria. O sigui que el qui llegueixi això, pot seguir directament als versos que deixo anotats al final, mirall del meu pensament estacionari, a dia d´avui. La resta és continuació dels meus divagars amb les paraules, a voltes superficial , a voltes ... ves a saber.

( no sé com col.loracions així són vives i existeixen, ni perquè l´ordre de les coses endreça a mode de coliseu l´ataronjat d´uns pètals observadors del pol.len groc dipositat a l´antera com farina, ni com l´estam produeix aquest groc tan...groc ni perquè l´aigua alimenta la terra que la fa créixer, ni perquè ha decidit obrir-se fa uns dies, i no abans, i no després, mentre companyes seves romanen tancades esperant capriciosament la seva hora; dedueixo, doncs, que no sé res de res, i mentrestant jugo a mirar de conmoure´m, d´encabir significacions al mot bellesa, d´entendre el pas de les hores, del que pacientment se´m mostra, del que no hi era i ara hi és, de respondre a fets aparentment normals- com una simple floració – que mai n´han tingut res de normals, de buscar-hi reflexos en la pròpia vida, de perquè ara en sóc conscient i fa un temps no, de si això és bo o dolent...; aquesta planta floreix un cop l´any, i la resta del temps és anodinament verda, mentre el tronc de la flor es resseca d´un gris cendra, semblant als capolls de les roses que no s´han collit ni podat, ulls sense conques, morts, estesos en l´aire impúdicament, l´alè del passat ( és així, sense més ) ; i en canvi, l´alè es manté viu, any rera any, tancat a pany i clau a l´hivern ( sota honroses i salvadores excepcions – m´enrecordo de tú, vella hortènsia solitària ), per retornar ara, a l´època de mudances, de cria, dels camps verds del blat de farina nova, dels cels altre cop caiguts de núvols passatgers; si , tot és nou i vell a la vegada, i jo segueixo sense saber res de res, mentre assaboreixo el darrer esclat, i divago, divago,divago al mes de Març que s´esgota,trenta-i-un dies on hi hagut neu i gebre, i anteres grogues dins un coliseu florit, i un fet que es manté - i això si que ho sé-pel poeta que anomenà l´Abril , demà mateix ).

Pel bri de pols que va restar dempeus
vinclat i las al pendent del talús
quan l´hora conspirava contra el món,
mira :
res no s´ha perdut

Algú recupera el sentit,
algú es manté en la paraula,
algú correspon al desig.

Lala Blay ( Plec de claror, 2005 )

6 comentaris:

Macondo ha dit...

A voltes un calla, a voltes un es pregunta i dubta... a voltes. M'ha agradat molt el poema, la mateixa autora té un poemari que s'anomena Liebeslied, m'ha retornat a l'agost del 2008 on hi tinc una entrada http://perspectives-eines.blogspot.com/2008_08_01_archive.html
amb un poema que porta el mateix nom, quina casualitat, no?
Ah! Les flors i plantes últimament donen molt de si, bons escrits. Excepte el del futbol que com ja saps no m'interessa gens ni mica, encara que el meu pare era culé.
Bona S.S.

zel ha dit...

És una meravella de taxt, gairebé igual de preciós que el poema final,no sabria que quedar-me si hagués de triar!!! D'això se'n diu fer posar la pell de gallina!

neus ha dit...

La natura és un miracle... rere un altre miracle rere un altre miracle rere... en puc donar fe amb la recuperació de la meva ponsetia.

Aqeust post va a la llibreta a fer companyia als altres que t'hi tinc guardats.

És curiós i semblarà una tonteria, però tot i sabent que avui s'acaba el març no havia assimilat que demà comença l'abril.

Abril...

PS ha dit...

Arriba tard, despres d´un dia horrorós, per oblidar, d´aquells que esborraries del calendari i trobar-te aquesta meravella...no sé com dir-t´ho...és com un bàlsam.

Tens raó, demà comença abril, qui ho diria...Felicitats!

Pilar ha dit...

Tot esclata. No sé el per què...Però ho fa. A l'abril, s'obre un cercle que es va expandint fins al juny. Desprès es contrau...Com els batecs del cor.
Et feliciten...No sé que em perdo, però tant se val. Sempre hi ha un motiu per felicitar algú. Jo ho faig pels matissos de les teves paraules.

Estranger ha dit...

Llegueixo poesia com un anarquista M.,molt de tard en tard i a l´atzar, i és com anar descobrint coses noves, molt ben dites i acurades al moment en què ho faig. Deu ser la necessitat, suposo. Llegiré l´enllaç, gràcies.

-----------------------------------

Hola Zel ! Me n´alegro molt.

-----------------------------------

Abril...comença amb dies de festa, aquest any, i amb un post molt agradable, ple de color. Aqui no acaba de ploure, tot i haver-hi molts nuvolots a punt de fer-ho.

-----------------------------------

Va millor el dia avui,a l´ A.bril ?
Així ho espero.

-----------------------------------

No sé, Pilar, però has trobat una manera molt maca de definir- ho. És així, com un batec.

Així que... felicitem-nos.