Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita.
( Ausiàs March )
(…)
E havent esdevengut la tarda, vareig partir vers l´abadia de
Senhanca, car a Gordes no se´m fou permesa l´entrada, per paüra de
la pesta. Lo caminada fou asalta, pur delit ; lo bon Déu guarí mon
ànima ujada : lo seu perfum emplenava l´aire denant lo meu pas . E
vareig topar ab una dolça femna, de roba malva, sojorn oblidat de
mos matinades. Sons llavis d´aurora aigüa m´oferiren per boure.
Ensems regava mon pelegrinatge, aqueix llaüt meu lleixava notes
lloant lo deix de son somriure. Lo gatge fou bon guiatge, e ab lo
meua sol.litud, los aucells mo feren companyonia davallant endins lo
bosc d´ilcines, e tard ja, vareig albirar més camps blaus, e les
peres, de mon présa estatja . “ (...)
Anònim
/ L´estranger ( s.XI- XIV ? )
4 comentaris:
Tenia barrejats els conceptes de poeta, trobador i joglar , amb aquests fragments m' he posat al dia, ja no els recordava.
Em meravella aquesta nostra llengua, tan brillant i tan sonora i malgrat tot, tan viva.
Al final acabaré fent una escapada a la Provença, ni que sigui "en dorment", tanta provocació junta fa mal i tot;-)
I ens submergim dins aquesta piscina de liles, splash!
És una llengua nostra, plena de matisos que cal anar descobrint de mica en mica.
I res, m´agrada povocar-te, tot i que no sigui la meva intenció ;).
Vigila que és ple d´abelles. El seu brunzit i l´olor és el que més recordo.
Bona capbussada !
Publica un comentari a l'entrada