Giro
el cap i en un segon pis, rera un finestral cantoner, un gos lladra.
Des d´on sóc no l´escolto, però puc distingir clarament com
lladruqueja mentre mira a l´exterior, cap a una infinitud de poca
volada on ningú sembla fer-li cas. La queixa muda em trasllada a un
matí passant vora una casa d´estiueig, tancada dins un mes
d´hivern. L´ensurt de sentir-hi un rellotge tocant les hores em fa
aturar i fixar-me, enmig de la gravetat de la nota fixant el temps,
en els porticons tancats, la cadena rovellada, el cadenat segellant la
propietat ; els propis passos sobre el ferm allunyant- m´hi després
del darrer repic amb el retorn del silenci endarrerit i calmós,
retrobant el seu lloc abandonat pel meu pas i el so del rellotge,
pendulant solituds.
Escoltar
el gos, veure el rellotge. El gos marcant les hores; el rellotge,
lladruquejant l´infinit d´una hora dins una casa tancada. Tots dos,
mig abandonats. I jo, cec un dia, sord un altre.
5 comentaris:
Candau es correcte? No seria cadenat?
Sí, avui estic tiquis-miquis xD
Correcte. Has trobat el parany lingüístic del post.
Enhorabona, Pons !
Jaja, tu sempre quedes bé! ;-)
....
El darrer paràgraf a pensar molt.
Savoir faire, que diuen els del nord.
El darrer paràgraf és un corol.lari. Sempre cal treure alguna conclusió.
Uf, ara vaig a mirar al diccionari. Quan et poses savant he d' esforçar-me :-)
Publica un comentari a l'entrada