Hi
han fils que l´aguanten, fils com els que ens aguanten a nosaltres,
invisibles i fràgils, sense ser una cosa ni l´altre. Fils que
s´aixequen com ho fan a les carpes del circ, si mai n´has vist una
aixecant-se. M´adreço a ningú i ningú em respon : visc fent
d´acròbata anònim, cercant el risc d´un doble mortal impossible
de fer. I així, el vaivé del trapezi buit. Protegint-nos de les caigudes,la xarxa, malgrat tots els forats travessant-la.
4 comentaris:
Quina meravella de foto! Talment una randa d'aigua. L'has feta tu?
Si, de tant en tant li trec una mica la pols a la càmera. Fa bones fotos, també.
Gràcies,
No hi haguera caigut en la relació amb una xarxa de circ , quan la vaig veure el primer en el que vaig pensar va ser en una "dentelle" o en una mantellina amb què es cobrien les àvies abans.
Entre les paraules i la imatge s' hi estableix una comunicació ben interessant.
Me l' emporto, si em deixes.
També vaig pensar en una mantellina, però en primera instància em va venir la idea de la carpa de circ.Una mantellina de cristall.
Bé,ja saps que t´ho pots emportar, és clar que si.
Publica un comentari a l'entrada