L´home
camina mig encorbat, concentrat el pas, callat, amb gorra grisa de
traginer que mig li tapa els cabells blancs vigorosos que se li
escapen per les vores. Escortat pel M.R i un altre home que sembla
anar amb ell, arriben a la porta de la casa del primer. El M. l´obre i entra, però l´home de la gorra, concentrada la mirada al terra, no el veu entrar i mig
passa de llarg un segon, el suficient per sentir l´advertència del
tercer home que va just darrere seu. Llavors aixeca el cap i es gira , just quan acabo
d´aparcar el cotxe. No em veu, però jo si el bigoti i els ulls
petits i foscos, inconfusibles, que me´l fan reconèixer.
El
president Maragall entra a la casa, amb la modèstia de l´home gran,
seguit per l´amic somrient-me la badada. Més enrere, uns quants guardaespatlles. Fa
sol, tot i haver-hi fortes nuvolades. I pujo a dinar, pensant en
aquest home que ja sembla passar de llarg, malgrat la lluita, el que li resta per viure. Montesquieu i la lluita. L´esma de la vaca cega cercant aigua. La tristor com a mancança d´ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada