Un
fil de llum
eixampla
el bri d´escletxa
d´una
antiga finestra.
La
llum damunt el coixí,
el
rostre del somni
lleuger
de cant nocturn.
L´encontre
imprecís d´aquest
mig
raig de llum :
Rodin
a les espatlles
d´un
primer badall
amb
ànima de bon pensament.
Es
retalla el nou dia
mentre
grinyola la falleba
-
rera els ossos -
feinera
com sempre.
Amb
l´aigua de la dutxa,
el
xiular de la cafetera,
el
remoure de les claus
i
la porta tancant-se
adés,
la
calma.
6 comentaris:
M'encanta el poema, referència al pensador inclosa.
Diuen que els millors pensaments venen de matinada.
Els maldecaps que em va donar a mi la paraula pensant què volia dir. En veure la foto vaig pensar en el baldó,el pestell...fins i tot la lleva, però mai en la falleva.
Ja em comença a fallar el repertori...
S´escriu igual en castellà. Ho vaig buscar al diccionari, perquè dubtava si era correcte en català. I ho és, de correcte
f CONSTR/FUST Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc., de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s'introdueixin en uns forats, unes anelles, etc., del bastiment o se'n desprenguin.
És una paraula del gremi on treballo...
Jo també ho he buscat i he trobat el mateix que tu. La definició sembla més exacta que no el pestell, el baldó...també barra lleva.
Sempre s'aprenen coses...
I el que he oblidat dir-te abans, aquest poema és molt sonor, no només per les paraules sinó pel que desprenen quan les relligues .
El cos, pel matí, comença a fer una mica de soroll...
Publica un comentari a l'entrada