Temps lliure

Es lleva com cada matí, en un acte reflex. Mentre mira de despertar la son, es fixa en el lluminós : les sis i deu. Hauria jurat haver escoltat la sonsònia de la seva alarma tot signant les set en punt. Amb la mísera alegria dels cinquanta minuts de regal, se´n torna al llit.

Ara mira de resquitllada el marcador del cotxe : les set cinquanta nou. Farà una mica tard. A l´estona s´hi fixa, perquè a la ràdio ningú ha dit pas que eren les vuit. Altre cop, les set cinquanta-nou. Just per arribar a temps.

A dos quarts d´onze en punt, es fixa en les busques fixades a la paret de l´oficina. Dues vegades.Efectivament, l´hora d´anar fer un cafè. Ni més ni menys, com und´aquells suïssos.

En canvi, a la una fa tard. No gaire però, hi ha hagut un darrer paper sobre la taula que el fa remugar deu minuts abans de l´hora de dinar. I quan aixeca el cap, vint dels mateixos minuts han passat volant.

El procés de la tarda és profusament llarg, on la noció del temps sembla la goma elàstica treta amb professionalitat per les mans de la Merçè de la polleria abans d´esquarterar coll, pit i cuixes de l´aviram amb extrema habilitat. La setmana passada es va jubilar, li va dir sa mare abans d´ahir. Una goma semblant- dins un paquet que acaba d´arribar - resta a les seves mans, la mirada mig perduda en el garbuix dels dits jugant a donar-li forma. A la petita càpsula del temps del raconet dret de l´ordinador, s´adona que ja ha fet tant de tard, que no val la pena sinó recordar quan era petit i anava a ca la Merçè a veure com esquarteraven l´aviram mentre esperava pacientment el seu torn.

Sortint del garatge, encaminant-se cap a casa, el campanar li diu la seva des de la distància de la seva petita talaia. Instintivament, gira el canell de la seva mà esquerra, on no hi ha cap esfera lligada amb una corretja. Se li va acabar la pila i se´l va treure.

El Sr. Mestres no té rellotge. Fet i fet, tampoc disposa de massa temps lliure per treure´n profit.