Ara, escrius ?

-Escriure ens canvia l´ànima -.

Plou, com només plou al mes d´Abril. Aquesta afirmació no és fruit de cap sentiment especialment associat al moment. És pura percepció dels sentits : veus la pluja caure lleugerament esbiaixada en fines línies partides que han anat apareixent després de la tronada de rigor; la veus perfectament, perquè el sol s´ha mantingut dins un cel serè de ponent i la il.lumina com si fos dins una ampolla. I després l´olores, quan l´aigua coagula amb la terra i la perfuma per arribar fins als narius ja dilatats, disposats a rebre i a perdre, a parts iguals, un bocí de vida pel record. Mentrestant gira una mica de vent i acabes sentint-la, damunt el rostre i les mans ; l´escoltes dins els tímids bassals sorgits de les seves fines agulles ; la tastes, eixugant-te dels llavis les quatre gotes baixades pell avall. Quan s´acaba, restes quieta i al cap d´una estona, estires els braços rera el coll i somio en el que deu veure l´astre rei  ombrejant la teva espatlla. Tot seguit,  fas giravoltar la papallona per tancar el finestró de la caseta on guardem les eines del jardí. Et gires, mentre acabo d´escriure.

-Ho entens , ara ? - deixo la pregunta així escrita, perquè tu la llegeixis, si vols.

Llavors és quan el narrador, omniscient, s´encarrega de tancar la història. Amb ella llegint el tros de paper que li dóna amb un somriure on li respon a la seva pregunta d´abans. I després, potser amb una besada tendra, entenedora d´aquest sisè sentit al qual s´agrupen, en determinades circumstàncies, els altres cinc restants. Sota un cel encara boirós però ple de llum i d´esperances incertes, com la glòria aquella escrita fa temps.

Sant Jordi, 2017