" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


14/2/16

Tres apunts, i a seguir



Plou, amb un xirimiri difícil de recordar. Al rètol de metall, sota les paraules calades on hi diu Passarel.la de l´Amistat, vuit o nou gotes perlegen dins el seu ostrer, estirant cames invisibles com amics retrobant-se damunt antics pedrissos des d´on tornar la vista enrere damunt els paisatges - volubles segons diuen - de sempre. Al pas de vianants una nena rinxolada adés  em somriu, adés em saluda amb la maneta aixecada, dins un impermeable vermell.


*

Del planter al tros, damunt la mà el petit univers de l´arrel fins al brot tendre sorgint de la terra humida i negre de l´espinaca fèrrica, banyat momentàniament per la llum del sol, avui regalada. Dins aquesta mà, benigne, el món prospera.

**

Sant Valentí sorgint del fons del calaix de la ferralla sobrant del petit bricolatge casolà : un cor calat a la pala d´un petit penjador d´acer inoxidable. He recordat un bon consell de mare, sobre el fet de no llençar mai res susceptible de tornar-se a fer servir - malgrat la llarga espera -.

*** 


8 comentaris:

PS ha dit...


Bon consell.

Jo hi veig un mussol amb un cor molt gran.

Estranger ha dit...


Mmmmm...d´això...un mussol, dius ?

Bufa fort, ara, allà dalt ? ;)

Malgrat tot, m´escau, lo del mussol.

PS ha dit...


Bufa fortíiissima, i freda. Jo el veig el mussol, els ulls són els cargols. El mussol és el símbol de la saviesa.

Estranger ha dit...


ja deia jo que bufava forta...bé, ja no me´n recordava de la saviesa del mussol. Serà això doncs, mussola.

novesflors ha dit...

Quin consell tan encertat! Ta mare posseeix la saviesa de la vida.

Estranger ha dit...


Si, perquè ja en porta molta, de vida guardant coses.

neus ha dit...

Un consell que no sortiria mai de la boca de la meva mare, aquest, en té la paciència esgotada entre el meu pare i jo guardant coses hehe.

Dos dies de 'pluja' i de nou sol. Vols dir que ens en sortirem?
M'han explicat que pels horts de per aquí baix, tot té tendència a espigar-se, ja. I ara amb el fred... quin despropòsit de temps!

Un somriure i una salutació, sota una caputxa marró ;-)

Estranger ha dit...


Ens en sortirem a l´estiu, al pas que anem. Semblava que tornava una mica de fred però avui déu n´hi do de la caloreta. En fi,que per sort tinc l´hort orientat a oest i està més fresquet que d´altres llocs, i de moment no se m´espiga res, tot i que tampoc hi tinc molta cosa per espigar-se.

Segueix sota la caputxa, és una ordre ! ;)