En
la tornada de la cançó – quina bonica metàfora aquesta de la
tornada d´una cançó – el Tweedy diu que et recordis de
recordar-me, encara dempeus al teu passat, com un colibrí voleiant
ràpid ; tan ràpid com fins a noranta vegades per segon, que és el
que explica l´ornitòleg de veu acadèmica i neutre al vídeo que
mires sobre el hummingbird, en l´original anglès. Noranta
vegades per segon les veus com veuries les hèlix d´un avió
rodant, és a dir, veus la superposició de noranta batecs en un
núvol transparent de formes reduïdes i borroses. Així es va diluint el passat, amb els seus rostres a la memòria del que no
tornarà. Així de ràpid s´esdevé, i malgrat tot, l´hèlix que va
rodant fins arribar avui. Dempeus al teu passat has decidit aturar-te i
fixar les seves ales d´alguna manera. Del llapis n´han sortit, tornant cap a la cançó. Desdibuixant-la cap on tu voldries trobar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada