Estiu

S´acaba, com sempre ja - si la memòria no em falla- , amb la xafogor dels primers dies de tardor. Amb la darrera onada, la primera, pendent d´arribar encara. Aquest any tampoc he anat a saludar-lo allí on viu. Fer-ho altre cop, a aquest pas, serà com quan érem petits, quan apareixia de sobte rera un revolt al sortir de l´autopista. Era blau, càlid i era suau també. Tenia un punt de sobrenatural, perfectament assimilable. De petit, tot això no tenia importància, com la felicitat del dia o la profunditat del son a la nit.