" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
18/9/20
Automàtica.21
(...)
les músiques al súper. Les músiques
al cotxe. Les músiques a la feina. La paciència. Els diners i les petites glòries
concedides al pas del temps : la caixeta aquella petita on s’hi posa el
missatge, on tot hi tenia / hi té ? cabuda. Te’n recordes ? La paciència a la
carnisseria del súper, la nit, el final del dia. Una vaca em mira, enmig d’un
prat. Al fons la carretera que no s’acaba, només en surt un trosset, un trosset
de carretera darrera un prat, més llarga o més curta, acabant-se qui sap on, Que s’acaba. I la vida, i potser aquesta ? I respiro a
fons i s’entelen les ulleres i es desentelen al ritme de les pulsacions, com
si fos una manera de viure i de veure, de sentir, de pensar, d’existir. Su turno,
i un número digitalitzat de color vermell com si fos una data límit, inamovible.
Su turno. L’esquellot de la vaca és massa bonic, una campana al coll que
no sona. Una vaca bonica, tallada a trossos davant dels meus ulls. Su turno. El
guant metàl·lic a la mà esquerra, el ganivet a la dreta i el cop sec damunt la
fusta : les costelles son a punt. Les barres de neons liles al sostre. L’asèptic-isme.
El cansament. La fosca, el seu mon i en Josfe. Les paraules redemptores :
verdolaga, xicrandes, amura, cobricel...i també, avui, de propina,
malfondre
(...)
2 comentaris:
A
ha dit...
Abans, quan anava a la carnisseria cada setmana ho passava malament en veure aquella desfeta, encara que fos tot asèptic, ordenat i ben col·locat. Més d'un cop m'havia d'asseure per no caure rodona al mig de la botiga.Em baixava la tensió de cop. Ara em dec fer gran, menjo menys carn i m'he endurit una mica, com els bistecs.
Visca les verdolagues!
(aquesta cançó és la de la Nit dels ignorants, veritat?
Em va fer pensar el contrast de la foto que tenen d'una vaca formosa en un prat bucòlic i a sota tota la carn a punt per vendre. Em vaig haver d'esperar una bona estona, o sigui que em vaig asseure i vaig escriure al mòbil tot això.
La cançó, ara que ho dius, si que ho era, la de La nit dels ignorants.
Visca !!! ( ja en tinc unes quantes creixent a l'hort ) .
2 comentaris:
Abans, quan anava a la carnisseria cada setmana ho passava malament en veure aquella desfeta, encara que fos tot asèptic, ordenat i ben col·locat. Més d'un cop m'havia d'asseure per no caure rodona al mig de la botiga.Em baixava la tensió de cop.
Ara em dec fer gran, menjo menys carn i m'he endurit una mica, com els bistecs.
Visca les verdolagues!
(aquesta cançó és la de la Nit dels ignorants, veritat?
Em va fer pensar el contrast de la foto que tenen d'una vaca formosa en un prat bucòlic i a sota tota la carn a punt per vendre. Em vaig haver d'esperar una bona estona, o sigui que em vaig asseure i vaig escriure al mòbil tot això.
La cançó, ara que ho dius, si que ho era, la de La nit dels ignorants.
Visca !!! ( ja en tinc unes quantes creixent a l'hort ) .
Publica un comentari a l'entrada