" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
6/1/11
Eclosió
.
S´esmuny la primera nit , estampat el darrer somni cansat de caps d´agulles blanques. Els primers brots de llum ennuvolen el cel ; cerquen neus perpètues ; s´alçen de la terra. I és com la dalla del primer dia, segant malastrugances.
No sé on ets, però m'agrada el somni cansat de caps d'agulles blanques. ...Però no es pot dir un altre mot en comptes d'agulles? Ales, aus, seda... No em facis cas. Són manies.
Sempre es comença bé amb un comentari teu, A. Vigila el fred ( perdó, la fred ), tot i que aquests dies et podries anar a banyar i tot.
-----------------------------------
Mira Pilar, t´explico una història : un noi - bé, no tan noi - que treballa tots els dies 31 de Desembre de fa molts anys, de vuit del matí a les set de la tarda. Quan acaba, amb el cap embotit de llistes inventariades, agafa el cotxe i se´n va al Pirineu, a casa una germana seva que el convida- cada any també-, i arriba just per sopar i menjar el raïm. I després surt a veure el cel de la primera nit- al Pirineu no és com a Yellowstone però Déu n´hi do - i el veu puntejat, puntejat com de puntes blanques. I les pensa com caps d´agulles blanques,cruixit com està, més tard al llit, mentre se li tanquen els ulls sense remei.
I vet aqui com arriba a un post un somni cansat de caps d´agulles blanques.
----------------------------------
Així serà, si un ho vol. No cal ni desitjar-ho, només voler-ho.
Gràcies per la història Estranger. Probablement em feia falta per treure'm del cap les agulles, tan diferents a les que tu mencionaves, que m'havien torturat una mica dies abans de Reis. Imaginant el noi, no tan noi, acudint al darrer sopar de l'any al Pirineu, he vist molts punts de llum. D'acord que no eren com els de Yellowstone, però sí que s'assemblaven molt als de Viella, on també m'he passat hores contemplant-los mentre les granotes jugaven a ser cantants d'opera. Gràcies!
5 comentaris:
La foto ampliada m´ha gelat el nas, és com un tros de cel que ha baixat a la terra.
El text, llescat en versos, un poema.
Comencem bé, no?
No sé on ets, però m'agrada el somni cansat de caps d'agulles blanques.
...Però no es pot dir un altre mot en comptes d'agulles?
Ales, aus, seda...
No em facis cas. Són manies.
Així sia benvolgut Estranger, així sia.
Sempre es comença bé amb un comentari teu, A. Vigila el fred ( perdó, la fred ), tot i que aquests dies et podries anar a banyar i tot.
-----------------------------------
Mira Pilar, t´explico una història : un noi - bé, no tan noi - que treballa tots els dies 31 de Desembre de fa molts anys, de vuit del matí a les set de la tarda. Quan acaba, amb el cap embotit de llistes inventariades, agafa el cotxe i se´n va al Pirineu, a casa una germana seva que el convida- cada any també-, i arriba just per sopar i menjar el raïm. I després surt a veure el cel de la primera nit- al Pirineu no és com a Yellowstone però Déu n´hi do - i el veu puntejat, puntejat com de puntes blanques. I les pensa com caps d´agulles blanques,cruixit com està, més tard al llit, mentre se li tanquen els ulls sense remei.
I vet aqui com arriba a un post un somni cansat de caps d´agulles blanques.
----------------------------------
Així serà, si un ho vol. No cal ni desitjar-ho, només voler-ho.
Salut, sinyora.
( i un petonet de benvinguda ).
Gràcies per la història Estranger.
Probablement em feia falta per treure'm del cap les agulles, tan diferents a les que tu mencionaves, que m'havien torturat una mica dies abans de Reis.
Imaginant el noi, no tan noi, acudint al darrer sopar de l'any al Pirineu, he vist molts punts de llum. D'acord que no eren com els de Yellowstone, però sí que s'assemblaven molt als de Viella, on també m'he passat hores contemplant-los mentre les granotes jugaven a ser cantants d'opera.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada