El
termòstat fa un clic i de seguida s’encén la caldera, just al meu darrera. Avui
escric a la cuina, ben d’hora al matí. Aixeco la vista i llegeixo : Anna Mora,
Salmorejo, come bien – vive bien,
espetec, Març 2024, Taxi !, dolor al pit ?, proteïna + vitamina D, Balay ...
tot això sense moure el cap, només aixecant la vista. El timbre del microones
atura la meva breu lectura. M’aixeco i en trec la llet , hi afegeixo el cafè
acabat de fer. L' olor m'és molt agradable, com si algú em fes companyia. Pels vidres de la galeria el pati
desperta. Una puput picoteja damunt el que queda de la gespa, sota els pins. És
la primera que veig aquest any. Espantadissa aixeca el vol i m’ofereix la breu
i fugissera estesa de les seves ales mentre aboco mel a la tassa fumejant. Amb
el bolígraf a la mà escric sobre una alarma llunyana, reiterant els darrers
matins. Atabala una mica ; inconscientment l’identifico com un avís, com faig
de vegades amb fets banals del dia a dia, però tal com hi penso, deixa de
sonar. Deu ser que no, doncs. Em vaig desvetllant tot agafant la tassa, pensant
en la cançó del Joe. La vaig traduint d’oïda, ahir vaig adonar-me que, al final, parla d’una
tal Marilyn Monroe... farà referència la cançó a un tal Joe DiMaggio ?. Miro el rellotge, ple de
senyals diversos. Pitjo un botó i surt l’hora. Amb la cullera ressegueixo la mel
que ha quedat al fons de la tassa. L’assaboreixo un moment, m’aixeco i deixo
aquella a la pica, dringant la cullereta. Tot resta quiet. De fons, se sent el pèndol del rellotge de paret, fa unes setmanes que li dono corda altre cop i sembla que torna a anar més o menys bé. El famós tic-tac, sensible en moments de silenci. A vegades no me'n recordo i el rellotge es para. Ho noto de seguida, el seu silenci és un dels més eloqüents de la casa. Rere la finestra, un ocell picoteja el
fruit vermell d’un pitòspor en vol estàtic . Unes altres ales bategant. Això darrer ho afegeixo al vespre, com aquell he de
marxar que mai no es diu i que escrit així, sona una mica premonitori.
" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran
16/3/24
Hey Joe
Etiquetes de comentaris:
a la cuina,
A prop,
Cançons,
Fragments llegits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada