" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


31/3/12

Classe de francès

La primavera esdevé una bona època per aprendre francès. La primavera - aquesta - té ressonàncies del bell idioma gal. Potser són els versos francesos de Rilke, que me´l fan llegir, ara en francès, ara en català, per copsar l´originalitat del poeta txec pensant, sentint, escrivint en francès. Potser és que de sempre m´ha agradat sentir-lo, en boca d´una dona. Potser és que em van enganyar, fa anys, amb aquest idioma, i després, me´n vaig enamorar una nit d´estiu, tot mirant uns ulls gals - grans, bonics, ametllats - on s´hi reflectien uns  focs d´artifici que il.luminaven breument la nit. Només van ser uns instants de vent suau fregant una cabellera de pèl castany, acompanyat d´un somriure i unes paraules en un català dolç i afrancesat, de Perpinyà, si no recordo malament. Va ser fa temps, va ser bonic.

Aquesta primavera moltes coses les veig amb colors visitats d´abans, potser perquè endevino el pas següent abans de que aquest arribi, com ara l´aparició d´ una flor de cirerer. Avui n´he plantat un, i és el meu primer arbre plantat, la qual és una cosa bella de fer. El meu cirerer ja té un parell de flors blanques. S´ hi endevina la primavera, que té el pas d´un vals d´Strauss o, quan plou, el so de les mandolines, els violins i els acordions en un prat d´Irlanda. Si més no, té musicalitat i aquesta, com se sap, és l´idioma més universal de tots.

A la classe d´avui - autodidacta, variable com el temps, transversal amb l´anglès i el català i, en defnitiva, poc productiva però divertida - he fet la meva primera frase en francès : Je regarde une fleur a le printemps. I he rellegit uns versos, i he fet una foto ( o a l´inrevés ) :


Le silence uni de l´hiver
est reemplacé dans l´air
par un silence a ramage ;
chaque voix qui accourt
y ajoute un contour,
y parfait une image.

Et tout cela n´est que le fond
de ce qui serait l´action
de notre coeur qui surprasse
le multiple dessin
de ce silence plein
d´inexprimable audace.

L´audàcia del silenci ple d´inexpressable audàcia. Molts cops moltes coses són inexpressables. O costen molt d´expressar. O s´adormen i moren al fons de la memòria. Per això cal escriure-les, perquè sempre després, tornen a néixer. I el silenci, esdevé audaç, en la solitud de l´escriptura, com un matí al Valais escrivint uns versos.

I ara, acabada la classe, qui vulgui pot sortir al pati a jugar, o a ballar, o al que sigui.




 

( Sharon Shannon, " The margherita suite" )


Au revoir.


7 comentaris:

Estranger ha dit...

El silenci llis de l´hivern
és reemplaçat a l´aire
per un silenci de refilades ;
cada veu que hi acudeix
hi afegeix un contorn,
hi perfà una imatge.

I tot això només és el fons
del que seria l´acció
del nostre cor que sobrepassa
el múltiple dibuix
d´aquest silenci ple
d´inexpressable audàcia.

R.M. Rilke, de "Vergers".

PS ha dit...

Em permet un incís?
Em sembla que seria millor una contracció entre la preposició i el determinant. Més o menys així:

"Je regarde une fleur au printemps"

Podem seguir amb la classe, una humil lectora de Rilke la segueix amb atenció.

Estranger ha dit...

La classe segueix, no et preocupis per això. Més o menys dura tres mesos.

I merci per l´incís. D´això se´n diu tenir una profe online.

Macondo ha dit...

Et je regarde le temps au printemps. Plûs ou moins, on dirais ça!

Saps? El verb perfer no l'acabo d'entedre en el context del poema. La segona estrofa, en canvi, sí. El silenci és el gran bloc de gel 3/4 parts més gran que la que emergeix de l'iceberg.
Molt bona nit.

Estranger ha dit...

Si que quadra, almenys jo veig que si. Perfer és acabar una cosa, arrodonir-la, més aviat. Després de l´hivern venen les refilades, i cada una d´elles - no només la dels ocells - el que fan és anar construint el puzzle que es va completant dia rera dia que passa després de l´hivern. D´aqui el perfer. És com anar fent un dibuix. Bé, així ho veig jo.

I referent al francès, m´hauràs d etraduir la segona part de la frase. Em sap greu, però de moment no arribo a més.

Molt bona nit, també.

neus ha dit...

Avui mentre escoltava la Barbara, la Marie-Jo Thério (no te la perdis!), hi he afegit l'Edith Piaf i Jacques Brel, no puc evitar-ho són una gran debilitat... però me'n vaig de tema, deia que avui mentre escoltava chansons plus belles estava pensant que una de millors coses que tenen a la France és l'idioma.
Un baiser, mon ami.

Estranger ha dit...

Aquesta del baiser ja la coneixia...si, un idioma bonic per parlar i per cantar.

Merci, ami.