L´aigua sembla coure un caldo de natura caiguda dins una espessor de gelatina.
Tanca l´aigua fosca un quadre de pàtina envernissada; la fulla ja dorm, al seu darrer estatge.
I en un bassal molt petit, el reflex d´un roure, d´un cel d´estiuet de Sant Martí.Fotografíes : Pica de la Font Freda i bassal a una torrentera dels vessants de la vall de Mura.
5 comentaris:
Que bonica que és la tardor i quin bon caldo de cultiu per la inspiració.
I els bolets?
avui feia molt bon dia par passar-lo voa l'aigua.
torna-la a tocar Todd... :)
últimament no dono a l'abast amb tants d'enamoraments.
Les aigües tardanes, de vegades, fan malbé els cultius, però tu has captat la bellesa del paisatge que reflecteixen, en una festa íntima robada a la natura.
Poètica perspectiva, Estranger.
Els bolets? Amb la darrera ventada la cosa s´ha complicat. Però fa un parell de setmanes en vaig collir un bon cistell.Ja està prou bé, de moment.
-----------------------------------
Què el Todd ? Bé, no? Jo no n´he vist gaire d´aigua però.El zoom, que fa miracles on sembla no haver-n ´hi. Com eren els versos?
"I a on tu veus lo desert,
eixams de móns formiguejen"
(aquest per l´altre del Llach)
-----------------------------------
A vegades em surt la vena poètica, sobretot per aquestes èpoques, Pilar.
Gràcies.
En Tood, fantàstic. El vers, una meravella.
Gràcies :*
Publica un comentari a l'entrada