Avui he vist passar un altre gat negre, ràpid i silenciosament. Acte seguit ( i quan dic acte seguit vull dir al moment de girar-me d´esquenes i mirar al terra ) he trobat una moneda d´euro ( al terra ).
Avui m´he comprat un llibre a la llibreria. Com m´agrada d´imaginar, penso que era allí perquè jo el comprés. Si no, no hi seria, així de fàcil. Es tracta de “Les aventures d´en Huckleberry Finn”, del Mark Twain. Un llibre que més tard o més d´hora s´ha d´acabar llegint. Quan millor que a l´estiu ?. L´he començat mentre jeia tot sol a la piscina ( bé, tot sol no, una formiga s´hi ha interessat breument – les formigues també són negres i passen ràpid i silenciosament pel negre sobre blanc, com si unes quantes lletres rebels s´aixequessin per anar a fer un vol - ). A la tercera plana, hi llegueixo el següent fragment :
Aleshores vaig descobrir una aranya que se m´enfilava espatlla amunt i la vaig espolsar i es va cremar amb l´espelma ; abans que jo pogués reaccionar, ja estava tota socarrada. No calia que ningú em digués que això era un senyal de mal averany i que em portaria mala sort. Em vaig aixecar i vaig donar tres voltes, fent el senyal de la creu damunt del pit cada vegada; després vaig lligar un petit rínxol del meu cabell amb un fil per tal d´allunyar les bruixes. Però no les tenia totes. Això es fa quan s´ha perdut una ferradura trobada, en comptes de clavar-la al capdemunt de la porta.
Aquest llibre és profitós, i estranyament s´adequa a les meves neures actuals. He acabat l´estona de lectura amb una paraula que desconeixia : aiguavés (*). I fent cas, m´he llançat a l´aigua, arrissada a la superfície, freda i relaxant, nèta i transparent, i hi he nedat una estona, com quan es llegueix un llibre a l´estiu.
Més tard he pensat dues coses, de sentit contradictori , a saber : 1. Què passaria si passessin cincents gats negres ( ràpida i silenciosament ) pel meu davant ? Podrien ser mil, però no sóc un home cobejós de mena; i 2. Tinc un problema : jo no tinc rínxols per enfilar en cas de que les coses empitjorin.
Avui m´he comprat un llibre a la llibreria. Com m´agrada d´imaginar, penso que era allí perquè jo el comprés. Si no, no hi seria, així de fàcil. Es tracta de “Les aventures d´en Huckleberry Finn”, del Mark Twain. Un llibre que més tard o més d´hora s´ha d´acabar llegint. Quan millor que a l´estiu ?. L´he començat mentre jeia tot sol a la piscina ( bé, tot sol no, una formiga s´hi ha interessat breument – les formigues també són negres i passen ràpid i silenciosament pel negre sobre blanc, com si unes quantes lletres rebels s´aixequessin per anar a fer un vol - ). A la tercera plana, hi llegueixo el següent fragment :
Aleshores vaig descobrir una aranya que se m´enfilava espatlla amunt i la vaig espolsar i es va cremar amb l´espelma ; abans que jo pogués reaccionar, ja estava tota socarrada. No calia que ningú em digués que això era un senyal de mal averany i que em portaria mala sort. Em vaig aixecar i vaig donar tres voltes, fent el senyal de la creu damunt del pit cada vegada; després vaig lligar un petit rínxol del meu cabell amb un fil per tal d´allunyar les bruixes. Però no les tenia totes. Això es fa quan s´ha perdut una ferradura trobada, en comptes de clavar-la al capdemunt de la porta.
Aquest llibre és profitós, i estranyament s´adequa a les meves neures actuals. He acabat l´estona de lectura amb una paraula que desconeixia : aiguavés (*). I fent cas, m´he llançat a l´aigua, arrissada a la superfície, freda i relaxant, nèta i transparent, i hi he nedat una estona, com quan es llegueix un llibre a l´estiu.
Més tard he pensat dues coses, de sentit contradictori , a saber : 1. Què passaria si passessin cincents gats negres ( ràpida i silenciosament ) pel meu davant ? Podrien ser mil, però no sóc un home cobejós de mena; i 2. Tinc un problema : jo no tinc rínxols per enfilar en cas de que les coses empitjorin.
Avui també he vist un gos negre - molt negre i lluent -. Sort que no sóc supersticiós.
(*) Aiguavés : declivitat d´un terreny o d´un sostre, per on corren les aigües de la pluja.
9 comentaris:
No tens rínxols però tens imaginació, i amb això ja en tens prou per foragitar la malestrugança.
Mare meva! Quines connexions! L'aranya m'ha recordat la peli de Blade Runner quan la replicant recorda l'eclosió d'on surten milers aranyetes petites; gats i gossos negres, ferradures i sort de les formigues que et feien companyia.
Bones vacances.
Imaginar no és difícil, sobretot si tens temps per fer-ho. Malestrugances apart, es bo seguir conectant de tant en tant.
-----------------------------------
Les formigues a vegades, fan massa companyia i tot, com els mosquits. Lo de la ferradura ja és més curiós. Les connexions d´aquesta mena fan la vida més entrentinguda.
Gràcies, igualment.
Buf! Sort que m'has distret amb el record del llibre, que si no, surto cames ajudeu-me, per tal d'allunyar-me d'aranyes i formigues. Les primeres perquè em provoquen fòbia. Les segones perquè em mosseguen...És veritat!
Amb els gats i els gossos negres, cap problema. Pel que fa als rínxols, ho he passat molt malament de petita, quan no se'm podia pentinar...Semblava un fregall.
Bons banys i bones lectures!
500 gats negres... mentre no et passés com la turista canadenca que en va veure només un i va disparar totes les alarmes perquè el va confondre amb una pantera... t'imagines? 500 panteres! uó! trepidant!
A mi ja em faria gràcia trobar-me'n un, no pas per l'euro de després, sinó perquè són macos els gats negres. Em fan pensar en aquella pèli de la Kim Novack i en James Steward... :P
Han de ser rinxolats per força? uf que malament doncs...
Saps? allò dels 7 anys de mala sort per haver trencat un mirall és mentida, en són més. Però jo tampoc sóc supersticiosa.
Aiguavés! semblaria una paraula per conjurar/convocar la pluja... m'agrada.
(ja veus que això dels rotllos és un vaivé)
Si que mosseguen, si, Pilar. Quan s´ajunten mil.lions d´elles i fan anar els ullals en la mateixa direcció..."cuando ruge la marabunta" - és una pel.lícula de fa temps que fa molt temps que no he vist- Les aranyes són més tranquiles, ja tenen les seves xarxes per alimentar-se. Si no és que sigui negra, grossa i peluda, tipus taràntula ( has vist aquella mena de faquirs que se les posen a la boca ? ( somric ).
En fi, sort que en aquesta xarxa no poden entrar tots aquests bitxos. Però vaja, millor no donar idees a ningú.
-----------------------------------
Això és una petita venjança de rotllo, Elur. Per cert, avui és Santa Elur, pot ser ? Si és així, moltes felicitats.
La Kim Novak, uauu, aquesta tenia uns ulls de gat. Si no recordo malament hi ha un planol d´ella i el gat negre que fa caure d´esquenes. Pobre James Stewart, que sempre feia cara de no haver trencat mai un plat, i mira´l, ara la Kim Novak, ara la Grace Kelly...quan veig a
"La finestra indiscreta" que entra al pis amb el sopar fet, i aquell vestit de festa,i els guants llargs i tota la pesca, i se li posa al costat fent-li mimitus, i ell, vinga fent el voyeur amb la càmera a veure que fa el Perry Mason amb la dona... si serà burru!(que penso sempre que la veig ).
No volies caldo ? Apa, dos tasses.
Doncs sí, moltes gràcies :)
El més curiós del cas és que el gat no és negre, però jo sempre, sempre el penso en negre...
http://www.youtube.com/watch?v=c-dVtz0ftPQ
James Stewart també m'agrada molt a 'Historias de Filadelfia'... aquella seva carona d'encantat és entranyable... però ja no dic res més que sinó podria ser terrible :)
Però bé deus poder tenir, no sé, pell de gallina...
Pota de gallina, més aviat, no?. Ostres, doncs no.Hauré d´anar a cal gallinaire.
Publica un comentari a l'entrada