Com un fanal

.

Diuen que al desert hi suren miratges, dins l´horitzó. Diuen que són molt reals, s´hi veu gent caminant i tot, s´hi veuen camells, s´hi veuen palmeres... Un miratge és una il.lusió òptica. Els ulls desvetllen una il.lusió, aquest darrer capvespre. És dins un fanal apagat, i té una forma rodona i blanca, tot i que, com els bons miratges, es banya diàfan dins una textura de cristall movedís, amb aquella impressió d´haver de fondre´s al mínim moviment d´un braç, d´una cama o tan sols pel simple cloure d´una parpella.La il.lusió té significats diversos pel qui la viu, i aquests semblen convergir en un de sol , clar com quan s´és somiant.

El fanal, mentre dura el miratge, sembla encès. Hi ha un moment inevitable, però , en què sembla deixar-lo anar, com qui té un globus agafat i el deslliura de les mans, i el miratge es transforma en el que era abans de ser-ho, i s´allunya lentament, . Llavors és quan el fanal s´ho mira, dins l´ombra de la nit, i és com quan es desperta d´un somni, on la realitat difon ( com un miratge ) la claredat de la il.lusió, o del somni. I aquest acaba per esborrar-se, restant la foscor dins els vidres sobre la base d´un tros de ferro forjat a la terra.

Finalment, és quan penso, mirant-lo : veus ? és com si jo fos el fanal, també.