Amb dos raigs de llum bressolo la mitja tarda , despert per fi de tota la pluja del matí, del dinar rera els vidres xops contemplant roses marcides d´aigua, del dibuix dels pneumàtics assecant breument els revols de la carretera. Es pot escoltar,sense por a dir que no, el plor de l´aigua sobre les piques obertes a la roca, l´alegria regalimant sota la molsa sorruda que s´hi enganxa, les seves venes saltant daltabaix del precipici com trenes lligades sobre una esquena nua. Hi ha l´apoteosi submergint-se dins la pleta i capbussat, un subterfugi , res més que la pròpia solitud vista als palmells de les mans buides.Si existeix una paraula apassionada , l´aigua la fa més perdurable, i qui l´escolta, es desperta i s´adorm dins el més profund dels sons, mirant de recordar-la.
5 comentaris:
Venen ganes d´ésser aigua i deixar-se caure al fons , sense subterfugis, només pel plaer d´escoltar-ne la cançó.
..............
Pla hi va anar seguint la petja dels escrits de Víctor Balaguer, i aquests segur que ho va fer atret pels que li explicaren de viva veu la bellesa del lloc.
Segurament si el teu escrit el llegís més gent, diumenge que vé hi hauria overbooking. Haurien d´obrir l´aixeta per força ;-)
http://www.endrets.cat/text/605/es-verdaderament-una-impressio-imponderable.html
(en aquest web hi trobaràs alguna sorpresa més)
La música està repleta de sons...i de silenci. Els uns sense els altres, deixarien d'ésser percebuts. Callo per no perdre'm ni un bocí de les imatges orquestrades.
Recordo quan es va cremar St. Miquel del Fai. Diria que no recordo cap altre incendi com aquest i és perquè el fum i les cendres van arribar fins a aquest poblet garrotxí.
M'alegra veure que anys després la natura ha tornat a superar les accions humanes.
Aigua i ocells. Per mi una de les millors bandes sonores que hi ha. Sigui un riu, sigui la pluja, sigui l'aigua que sigui.
Tot i que m'agrada moltíssim seure prop del riu, escoltar i contemplar. Fins i tot aconsegueixo oblidar-me de pensar.
Quan era petita les basses eren piscines on t'hi podies banyar lliurement, la cascada un lloc on amagar-se, i els cingles, muntanyes misterioses on hi podia passar qualsevol cosa extraordinària.
Segur que aquests dies l'aigua regalima arreu, les falgueres deuen ser exuberants i el verd ben intens... quin goig!
Ara ja es van fonent els sons de l´aigua, entre humitats i sols d´estiu i herba fresca al voltant del cos estirat enmig de prats deliciosos... potser només per l´estona d´un tros de tarda, o de llegir els sons d´altres veus i poder-les eixamorar mentre els segons inicien el ritme lent de la canícula.
Gràcies per fer-me´n recordar.
Publica un comentari a l'entrada