Ahir, al tard, vaig tornar a ballar, mentre llegia (sic) Montaigne parlant-me de com per mitjans diversos s´arriba al mateix fi. Montaigne va aparèixer pel matí, de rebaixes, com van aparèixer Böll i Modiano, a preus irrisoris. Els Jayhawks també, a un preu més irrisori encara, com en Lou Reed cantant a Nova York o en Van Morrison ballant amb la lluna. He de confessar que em produeix tristesa haver de pagar sis euros per un cd del Van Morrison, o un doble dels Allmans - potser es van equivocar, així ho espero -, però el cas és que de les rebaixes sempre en trec bones incorporacions a la modestia de la meva biblioteca i discoteca particulars. Llavors, a casa, sempre me´n recordo que tindria que haver-me comprat unes sabates, però avui en dia, em consolo, les sabates són molt estranyes, i segur que haguera donat voltes i voltes sense acabar de decidir-me.
Bé, el cas és que vaig ballar. Assegut, amb les cames sobre el marc de la finestra, aquesta oberta, l´aire fresc del tard entre les cames, després d´un xàfec d´estiu, llegint, la música...en fi, buscar-ne la raó seria difícil, potser només va ser la melodia, el ritme passant de les orelles fins als peus. Després vaig fer el tòtila durant uns minuts, mentre Montaigne em mirava lacònic des de la portada del llibre.
I ja està. Em vaig sentir molt bé. Al veure el títol de la cançó... que puc dir, es diu "Bad Time", i parla d´enamoramentes i flors i violes...
5 comentaris:
Jo també he ballat.
Trobo que estàs excels, avui.
Ballar assegut és mig ballar, però tot és començar.
I ho feies descalç?
....
La cançó...bé, si hi haguessisn bons o mals temps per aquestes coses el món ja no seria món. Passa quan passa i ja està , plogui , nevi , faci un sol que estelli les pedres o facin servir les metàfores temporals que vulguin. Per sort!
Tha Jayhawks... els vaig descobrir mirant una pel·lícula (no em facis dir quina) i em vaig anotar el nom en un tros de paper (tinc tantes notes en trossos de paper!!).
Sempre fan ballar, sigui bon temps o no. Avui, per 'culpa teva' els he estat escoltant de nou.
Com m'agrada el Rainy day music i l'Smile i...
Diuen que, per sort, l'amor no sap què cosa és això del temps. Diuen.
Ah, veus ? No sóc l´únic doncs. Però a aquestes hores, el veí ja devia picar la paret amb l´escombra.
-----------------------------------
Tú creus ? Si em veiessis ballar, Macondo, segur que no pensaries el mateix.
-----------------------------------
No, no, fer el tòtila es fa dret, de tota la vida : pots saltar, remenar el cap, el cos...alguns diuen que és una teràpia.
Pel que fa als mals d´amors, a la cançó ho associen al mal temps, però no al climàtic. Es veu que es pateix molt...
----------------------------------
Si, ja en tinc tres, d´ells. Llàstima que es van separar. I el temps, no en sap res de res, del temps, per sort.
Publica un comentari a l'entrada